Si ets fan de El lotus blanc, probablement ja sàpigues que aquesta sèrie de Max va molt més enllà de la seva luxosa posada en escena, les seves relacions tenses o el to satíric. A cada temporada, els objectes i, especialment, els llibres que llegeixen els personatges són pistes claus que ajuden a comprendre la seva psicologia, les seves aspiracions i fins i tot les seves mancances emocionals. I és que aquests llibres no apareixen ni de bon tros per casualitat: estan acuradament seleccionats per reforçar la narrativa i avui t'ho demostrarem amb aquest recorregut pels títols més rellevants vistos les tres temporades que portem d'aquesta sèrie entretinguda. Pren-ne nota.
Primera temporada: Hawaii, existencialisme i crítica de classe
Aleshores no li n'adonem tant, però en el marc paradisíac de Hawaii, el primer lliurament de El lotus blanc, ja se'ns van presentar diversos títols cridaners, especialment a través d'Olívia i Paula, les dues universitàries que destacaven per un detall poc comú a la ficció televisiva: sempre estaven llegint. I què llegien? Res lleuger, per descomptat.
- The Portable Nietzsche: Aquesta recopilació dels textos fonamentals del filòsof alemany Friedrich Nietzsche no només encaixava amb la imatge de joves intel·lectuals que Olivia (Sydney Sweeney) i Paula (Brittany O'Grady) volien projectar, sinó que també evidenciava el seu intent de rebel·lar-se contra el món privilegiat.
- El gènere en disputa de Judith Butler: Un clàssic del pensament feminista contemporani. Olivia se'l llança com una pulla a un convidat masculí, remarcant que els seus llibres són «accessoris», encara que el comentari irònic denota que, en realitat, diuen molt més del que aparenten.
- La interpretació dels somnis de Sigmund Freud: És possible que la psicoanàlisi de Freud serveixi aquí com a mirall per a les tensions subjacents entre els personatges, fins i tot en escenes inofensives com llegir al costat de la piscina.
- L'amiga estupenda, d'Elena Ferrante: Llegit per Rachel (Alexandra Daddario), representa inquietuds internes d'una dona que intenta trobar el seu lloc al món. La novel·la, primer lliurament de la saga napolitana de Ferrante, tracta temes com l'amistat femenina i les diferències de classe, cosa que reflecteix molt bé els dubtes que Rachel sent en el seu nou matrimoni i identitat.
Segona temporada: Sicília, relacions complexes i lectures com a metàfora
La segona entrega de El lotus blanc se situa a Sicília i utilitza els llibres amb més subtilesa, però també amb més càrrega simbòlica. Aquí, els personatges utilitzen les seves lectures com a escut, senyal de distanciament o fins i tot com a comentari visual sobre l'estat de les seves relacions.
- Tot està j*dit de Mark Manson: Aquest assaig apareix en mans d'Ethan (Will Sharpe), personatge atrapat en un matrimoni que trontolla. Manson aborda com, tot i viure en una època d'abundància, la desesperança és alarmantment comuna. Sembla el reflex perfecte d'una crisi existencial en un home que, tot i tenir-ho tot, se sent buit.
- desert sonor de Valeria Luiselli: Harper (Aubrey Plaza), una dona crítica i cerebral, es refugia en aquesta novel·la que combina narratives personals i polítiques. És una història sobre migració, identitat i conflictes familiars.
Els llibres en aquesta temporada ajuden, per exemple, a posar especial èmfasi en els matrimonis deteriorats, accentuant així el contrast entre les dinàmiques matrimonials.
Tercera temporada: Tailàndia, introspecció i celebritats
La tercera temporada, ambientada a Koh Samui, Tailàndia, continua utilitzant els llibres de forma simbòlica, encara que en aquesta ocasió hi ha un enfocament més introspectiu i personal d'acord amb els drames interns dels nous personatges.
- Em dic Barbra de Barbra Streisand: Jaclyn Lemon (Leslie Bibb) llegeix l'autobiografia de la cantant i actriu, un llibre de gairebé mil pàgines on Streisand narra la vida, les inseguretats, els amors i la carrera. L'elecció subratlla que Jaclyn, actriu plena d'inseguretats sota la seva façana fantàstica, troba consol o inspiració en les memòries d'una altra dona forta en un entorn despietat com és Hollywood.
- Bells i maleïts de F. Scott Fitzgerald: A la tercera temporada també apareix Victoria Ratliff (Parker Posey) llegint aquesta novel·la sobre l'elit adinerada nord-americana dels anys vint. L'obra retrata la decadència envoltada de luxe, un paral·lel perfecte amb la façana sofisticada dels personatges que amaga inseguretats, tensions i caos emocional.
- El Rumi essencial de Jelaluddin Rumi: Què dir de la nostra entranyable Chelsea (Aimee Lou Wood) i la seva obsessió pel món espiritual. Només ella podia llegir l'obra de Rumi i fins i tot parlar-li a Saxon, que no arriba a entendre del tot la fascinació que té per la poesia del místic sufí.
En aquesta temporada també hem vist per tant com els llibres segueixen sent una eina narrativa poderosa. No sempre són fàcils d'identificar, però amb el temps fins i tot s'ha creat una mena de «club de lectura no oficial» entorn de la sèrie on els espectadors s'interessen per aquestes obres i s'animen a llegir-les.
Què ens diuen aquests llibres sobre The White Lotus?
Al llarg de les tres temporades, es pot identificar un patró molt clar: els llibres són una extensió del subconscient de cada personatge. No estan posats com a simple atrezzo, sinó com a part integral de la construcció del món que envolta els hostes de White Lotus.
I és que una de les virtuts més grans d'aquesta sèrie és la seva crítica subtil, però esmolada, del privilegi, el classisme, la identitat i les relacions de poder. Els llibres reforcen aquesta crítica mostrant com els personatges lidien amb el seu entorn, ja sigui usant la lectura com a escapatòria, com a escut o com a símbol d'estatus. És interessant veure com les eleccions mai no són gratuïtes: cadascuna té una funció narrativa, reflectint una crisi (com el de Manson), il·lustrant una cerca d'identitat personal (com el de Luiselli o Ferrante) o construint paral·lelismes amb l'entorn social i emocional que viuen (com Fitzgerald i Streisand).
Podríem dir que fins i tot la manera com els personatges interactuen amb els seus llibres -asseguts al llit, ignorant la seva parella, llegint a la piscina mentre altres beuen còctels- diu molt de qui són i com es relacionen amb els que els envolten. Encara que alguns espectadors puguin pensar que es tracta de simples picades d'ullet culturals, el cert és que la producció de El lotus blanc cuida fins al més mínim detall.