Poques vegades una banda ha aconseguit tanta atenció global sense fer concerts, entrevistes ni mostrar una identitat verificable. The Velvet Sundown ha aconseguit superar els 900.000 oients mensuals a Spotify en poques setmanes, però lluny de tractar-se d'un grup tradicional, el projecte és completament digital: ni els seus integrants, ni les cançons, ni tan sols les imatges existeixen realment, ja que tot ha estat creat mitjançant intel·ligència artificial.
El que va començar com una curiositat es va transformar en un fenomen viral i al centre d'un debat intens sobre l'autenticitat i els límits de la creativitat digital.El cas ha deixat perplexos tant a oients com a professionals del sector musical, que ara es pregunten fins a quin punt és possible distingir el que és real del sintètic en el panorama musical actual.
Un grup amb milions de reproduccions i sense existència física
La història d'aquesta banda és, si més no, enigmàtica. The Velvet Sundown va irrompre en plataformes com Spotify, Deezer, Apple Music i YouTube al començament de juny de 2025, publicant successivament els seus àlbums 'Floating on Echoes' i 'Dust and Silence'. Només uns dies després, van anunciar la seva següent feina, 'Paper Sun Rebellion'. Als crèdits de cada cançó només hi figura el nom del grup, sense rastre d'autors humans.
Els seus imatges promocionals, igualment generades per IA, mostren quatre homes suposadament integrants: Gabe Farrow (cantant), Lennie West (guitarrista), Milo Rains (baix i textures sintètiques) i Orion «Rio» Del Mar (percussió) No obstant, cap d'ells té presència real en xarxes socials ni registres previs a la indústria musical. detalls visuals imprecisos.
L'estil musical de The Velvet Sundown transita entre el indie melòdic, el dream pop i una psicodèlia suau, amb guitarres tranquil·les, veus masculines sintètiques i lletres nostàlgiques. Aquestes cançons han entrat a les principals llistes de reproducció i recomanacions automàtiques, augmentant la intriga sobre el seu ràpid ascens.
Confusió i enganys: el fals portaveu i el comunicat oficial
L'enigma es va accentuar quan la revista Rolling Stone va publicar una entrevista amb un suposat portaveu del grup, Andrew Frelon. Aquest individu va afirmar que tota la música havia estat creada gairebé íntegrament amb l'eina suny, una plataforma d'intel·ligència artificial que pot transformar text en melodies. Pocs dies més tard, el mateix Frelon va confessar que la seva identitat i la seva vinculació amb la banda eren fictícies, i que la seva entrevista era part d'un experiment per confondre i posar a prova la credulitat dels mitjans.
La situació va fer que la pàgina verificada de The Velvet Sundown a Spotify publiqués el seu propi comunicat, negant qualsevol relació amb Frelon, amb els comptes de X (abans Twitter) que deien representar-los, i advertint sobre entrevistes i perfils apòcrifs creats per suplantar la seva identitat. La banda va denunciar formalment intents d'apropiació i de tergiversació, fent encara més difusa la línia entre realitat i ficció al voltant del fenomen.
El paper de la intel·ligència artificial a la música: oportunitats i riscos
El cas de The Velvet Sundown és només la punta d'un iceberg cada cop més gran: les eines d'IA, com Suno i Udio, ja són capaces de generar melodies, lletres i fins i tot veus artificials en qüestió de segons. Aquest tipus de tecnologia posa sobre la taula dilemes ètics, legals i creatius per als gegants del streaming, que han de decidir fins a on permetre la proliferació de contingut generat sense intervenció humana directa.
Mentre que la plataforma Deezer va ser contundent i va catalogar la música del grup com a «100% generada per IA», Spotify ha preferit no fer comentaris públics. El seu CEO, Daniel Ek, va declarar a la BBC que no planegen prohibir aquest tipus de música, llevat que imiti directament artistes reals. Aquest buit legal i de regulació deixa a l'aire la pregunta de com identificar (i gestionar) aquests continguts per protegir tant els oients com els veritables creadors musicals.
Preocupacions sobre drets d'autor i reacció de la indústria
El fenomen de The Velvet Sundown ha encès les alarmes al sector musical i entre col·lectius de drets d'autor. Artistes de la talla d'Elton John i Dua Lipa han reclamat sense èxit que el Govern britànic legisli per evitar l'ús d'obres originals com a entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial sense permís ni retribució als autors humans.
Organitzacions com Fairly Trained i l' BPI britànica consideren que aquest cas posa de manifest una preocupació latent: el risc de “robatori disfressat de competència”, en paraules d'Ed Newton-Rex, fundador de Fairly Trained, i la desinformació que es pot estendre en un entorn digitalitzat.
Experts com Gina Neff, professora de la Universitat de Cambridge, adverteixen que la situació va més enllà de la música i afecta la nostra capacitat de distingir allò real de l'artificial en àmbits culturals i socials, agreujant l'erosió de l'autenticitat a l'era de la IA.
Ara com ara, la banda fantasma continua sumant reproduccions i expandint el debat al voltant de la música generada per intel·ligència artificial. Ciutats com Sydney, Melbourne, São Paulo, Londres i Estocolm encapçalen les estadístiques d'escoltes de The Velvet Sundown, confirmant que el fenomen ha calat en diferents punts del planeta.