Un moviment de boicot a Spotify promogut des de Catalunya ha desembocat a la retirada coordinada de la música d'uns 70 artistes i grups de la plataforma d'àudio en streaming. Entre els noms més coneguts figuren el portuguès Salvador Sobral, guanyador d'Eurovisió el 2017, i les creadores catalanes clara Peya y Magalí Sare, al costat de bandes de culte com Els Surfing Sirles.
La decisió, que es fa efectiva a partir del 30 de gener, es presenta com un gest de protesta tant ètica com laboral. El col·lectiu Boicot a Spotify sosté que la companyia manté pràctiques econòmiques i publicitàries que, a parer seu, xoquen frontalment amb els valors que defensen aquests artistes i amb una remuneració justa per a la música independent.
Qui està darrere del boicot i què implica
Segons detalla la plataforma Boicot a Spotify a la seva web, s'han sumat a la iniciativa al voltant de 70 artistes i bandes vinculats sobretot a l'escena catalana, espanyola i europea. Al llistat figuren, a més de Sobral, Peya i Sare, noms com Vic Moliner, The Sey Sisters, Sara Fontán, Joana Gomila, Maio o Mar Pujol, entre altres projectes que es mouen a l'àmbit del jazz, el folk, l'experimentació i el pop alternatiu.
A la pràctica, el boicot es tradueix en la retirada d'àlbums i senzills complets de la plataforma, deixant únicament aquelles col·laboracions puntuals en què els artistes no tenen capacitat contractual per eliminar el contingut. És el cas de Salvador Sobral, el perfil del qual a Spotify apareix ja sense la seva obra principal, mantenint només temes compartits amb altres músics i mostrant com a imatge de perfil el logotip de Boicot a Spotify.
La campanya, impulsada des de Catalunya però amb ressò en tot l'àmbit hispanoparlant, anima també els usuaris a deixar de fer servir la plataforma. L'objectiu declarat és pressionar Spotify perquè revisi tant les seves polítiques de negoci com la manera com reparteix els ingressos generats per les reproduccions.
Boicot a Spotify subratlla que aquesta acció no pretén ser merament simbòlica, sinó un posicionament polític i professional davant d'un model de streaming que consideren desequilibrat. A parer seu, la decisió de retirar la música és un pas coherent amb anys de malestar acumulat per part de molts músics independents.
La inversió de Daniel Ek a Helsing, el detonant
El detonant immediat del boicot ha estat la informació, àmpliament difosa les últimes setmanes, que Daniel Ek, conseller delegat i cofundador de Spotify, n'ha realitzat una inversió propera als 700 milions d'euros en Helsing. Es tracta d'una empresa alemanya de caràcter armamentístic que desenvolupa tecnologia de defensa amb intel·ligència artificial, amb un focus especial en l'àmbit militar europeu.
Per al moviment Boicot a Spotify, el fet que el màxim responsable de la plataforma dàudio impulsi una companyia dedicada a la tecnologia militar amb IA és incompatible amb els valors de bona part de la comunitat artística. Consideren que no és acceptable que els ingressos generats per la música, en darrera instància, acabin vinculats al finançament d'armament i sistemes de guerra automatitzats.
Els impulsors del boicot insisteixen que la relació entre el negoci de l'streaming i aquest tipus de projectes bèl·lics va més enllà d'una qüestió purament financera. Al seu entendre, existeix un conflicte ètic profund entre la promoció cultural i el benefici econòmic derivat d'inversions a empreses centrades en la indústria de defensa.
Boicot a Spotify recalca que el problema no és només el volum de la inversió, sinó el fet que s'adreci a un sector especialment sensible com l'armamentístic. Per això, fan una crida a altres músics i segells europeus a replantejar-se la seva presència a la plataforma ia considerar alternatives que, asseguren, mantenen un perfil més alineat amb principis de pau i drets humans.
Publicitat controvertida i crítiques al model de negoci
A més del focus posat a Helsing, el col·lectiu assenyala com a motiu de pes la política publicitària de la companyia en determinats mercats. Als Estats Units, Spotify ha emès anuncis del ICE (Immigració i Control de Duanes), l'agència governamental responsable del control migratori i duaner, molt qüestionada pels seus pràctiques en batudes i detencions de persones migrants.
Per a Boicot a Spotify, la presència de campanyes de l'ICE a la plataforma suposa una normalització de polítiques migratòries considerades agressives, cosa que creuen que xoca amb el paper de la cultura com a espai d'acolliment, diversitat i crítica social. Aquesta vinculació publicitària és una altra de les raons que han portat molts dels artistes signants a cancel·lar la seva presència al servei.
En paral·lel, les organitzacions i músics implicats fa temps que denuncien el model d'ingressos per reproducció que aplica Spotify. Segons les seves xifres, la plataforma paga només entre 0,001 i 0,003 euros per escolta, cosa que deixa la majoria d'artistes independents amb ingressos molt allunyats d'un mínim sostenible, mentre que les grans estrelles concentren bona part de la facturació.
Els promotors del boicot consideren que aquest sistema afavoreix de manera clara els catàlegs amb volums massius de reproduccions i margina les escenes locals, experimentals o de nínxol. Al seu relat, el problema no és únicament la quantitat per stream, sinó un repartiment desigual que reforça la concentració de poder en grans segells i projectes globals.
A aquestes crítiques econòmiques se suma el discurs al voltant de la intel·ligència artificial aplicada a la música. Boicot a Spotify acusa la companyia de “desenvolupar i promoure contingut generat amb IA”, de vulnerar drets d'autor i d'acumular milions de reproduccions de peces que, asseguren, no retribueixen creadors humans. Encara que la plataforma sosté el contrari, el moviment veu en aquesta tendència una amenaça directa al treball creatiu ia la sostenibilitat de la professió musical.
Alternatives amb “perfil ètic” i crida als usuaris
Com a part de la campanya, Boicot a Spotify no es limita a demanar la retirada de catàlegs, sinó que en llança una crida explícita als oients. El moviment insta els qui consumeixen música per streaming a tancar comptes a Spotify o, almenys, a deixar de fer-la servir de manera habitual a partir del 30 de gener, proposant un canvi d'hàbits cap a serveis que consideren més responsables.
Entre les opcions recomanades s'assenyalen plataformes com Qobuz, Mirlo, Faircamp i Navidrome, presentades com a alternatives amb un “perfil ètic” més sòlid. L'argument principal és que aquests serveis aposten per una remuneració més justa al creador, un respecte més gran pels drets d'autor i una independència més gran respecte a grans fons d'inversió ia la indústria armamentística.
Boicot a Spotify anima els usuaris a informar-se sobre com es reparteixen els diners a cada servei de streaming, revisant tant les quotes de subscripció com el tracte que reben els artistes menys coneguts. D'aquesta manera, intenten convertir un gest individual –canviar de plataforma– en una eina de pressió col·lectiva cap al model dominant.
El moviment subratlla que la decisió de migrar a altres serveis no és senzilla, ja que implica perdre llistes de reproducció, recomanacions personalitzades i part de la comoditat que ofereix un catàleg tan ampli com el de Spotify. Tot i això, insisteixen que és precisament aquesta dependència la que atorga a la companyia el seu poder de negociació davant d'artistes i segells, i per això reivindiquen una reacció des de la base d'usuaris.
En aquest context, la imatge del perfil de Salvador Sobral “buit” i amb l'emblema del boicot vol funcionar com símbol visual de ruptura amb el model actual. Altres artistes implicats també han començat a comunicar en xarxes socials les seves raons per abandonar la plataforma i les alternatives que recomanen al seu públic.
La versió de Spotify: defensa, IA i pagaments a la indústria
Davant la creixent repercussió mediàtica del boicot, Spotify ha sortit al pas amb diversos missatges aclaridors. En primer lloc, la companyia sosté que no inverteix en tecnologia militar com a empresa. Explica que la participació a Helsing correspon a Daniel Ek a títol personal, com a cofundador, i que es tracta d'una firma “independent i sense relació corporativa” amb la plataforma de streaming.
Segons la resposta difosa per la companyia, la inversió a Helsing es destinaria a tecnologia de defensa a Europa, amb especial atenció a la seva aplicació en el context de la guerra a Ucraïna. Des de la plataforma remarquen que aquesta activitat no està vinculada a les operacions de Spotify ni condiciona la manera com es gestiona el servei de música.
Al capítol de la intel·ligència artificial, Spotify insisteix que no crea música, ni generada amb IA ni de cap altre tipus, i que no utilitza cançons sense permís per entrenar els seus sistemes. Assegura que la totalitat del seu catàleg es troba llicenciada directament pels titulars de drets -segells, editorials, distribuïdores o artistes autoeditats- i que qualsevol ús tecnològic es fa dins del marc d'aquests acords.
Pel que fa a les dades econòmiques, la plataforma subratlla que les seves pagaments a Espanya han augmentat al voltant d'un 11% entre el 2023 i el 2024, un ritme que, assenyala, estaria per sobre de la mitjana del sector. Afegeix que més del 60% dels seus ingressos es destina a artistes i segells independents i que el nombre de artistes espanyols que superen llindars d'ingressos com 10.000, 50.000 o 100.000 euros anuals duplicat entre 2019 i 2024, cosa que, segons la seva visió, demostraria una millora de les oportunitats econòmiques dins de la plataforma.
Spotify també ha volgut matisar el seu enfocament sobre la IA en eines de recomanació i descoberta. Afirma que el seu objectiu és millorar l'experiència de l'usuari sense posar en risc els drets dels creadors, i sosté que els seus sistemes es desenvolupen prioritzant la transparència i el respecte als acords de llicència vigents.
Davant les crítiques del moviment català, l'empresa intenta així projectar una imatge de actor compromès amb la indústria musical, que ha contribuït a augmentar els ingressos globals a l'era digital i que manté una relació de col·laboració amb artistes i segells, malgrat reconèixer que continuen existint debats oberts sobre el repartiment del valor generat.
Un debat obert a la música europea
La retirada de la música d'aquests 70 artistes no suposa, en termes de volum, un cop decisiu al catàleg de Spotify, però sí obre un debat incòmode al si de l'escena europea, com altres retirades prèvies com la de King Gizzard.
A nivell estatal, les xifres de creixement que esgrimeix Spotify —amb més creadors assolint trams d'ingressos rellevants— xoquen amb el testimoni de molts artistes que, malgrat acumular desenes o centenars de milers de reproduccions, gairebé no veuen reflectit aquest impacte en els seus comptes. Aquesta bretxa entre les dades agregades i la realitat quotidiana en genera una sensació de desajust que alimenta iniciatives com Boicot a Spotify.
La polèmica sobre la inversió a Helsing i la publicitat de l'ICE se suma, a més, a un clima internacional marcat per la preocupació sobre on es dirigeixen els diners que generen les grans plataformes tecnològiques. Per als artistes implicats, no es tracta només de quant es paga, sinó de a quins projectes i sectors s'acaba finançant a través de les decisions dels màxims responsables.
Mentrestant, el moviment de boicot promet mantenir viva la campanya, almenys durant els propers mesos, amb la vista posada en si altres músics, segells o col·lectius culturals europeus se sumen a la retirada de contingut. La reacció de la comunitat musical, dels oients i de la pròpia Spotify en aquest període serà clau per saber si el gest d'aquests 70 artistes queda com una protesta puntual o es converteix en linici duna pressió més àmplia per revisar el model de negoci del streaming.
Amb tota aquesta cruïlla de comunicats, dades i posicionaments, la situació deixa sobre la taula un escenari complex: d'una banda, una plataforma que defensa el seu paper en l'impuls de la música enregistrada i nega vincles directes amb la indústria militar; de l'altra, un grup creixent d'artistes europeus que, molestos amb la dimensió ètica i econòmica del servei, ha decidit marxar de Spotify i apostar per alternatives que consideren més justes, traslladant al públic la responsabilitat d'informar-se i triar com, on ia qui vol seguir escoltant.
