La decisió ja és oficial: ChatGPT començarà a mostrar anuncis. OpenAI ha confirmat que el seu popular assistent d'intel·ligència artificial introduirà publicitat per a part dels seus usuaris, un moviment amb què busca equilibrar els comptes després d'anys de fort creixement i costos cada cop més elevats.
Aquest canvi es produirà primer a Estats Units i per a usuaris adults dels plans gratuït i ChatGPT Go, i més endavant s'estendrà a la resta del món, inclosa Europa i Espanya. La companyia insisteix que les respostes del chatbot seguiran sent independents i que la publicitat arribarà amb una sèrie de límits i garanties de privadesa.
Com i per a qui es mostraran els anuncis a ChatGPT
OpenAI ha explicat que la primera fase de proves d'anuncis es durà a terme les properes setmanes amb una part dels usuaris dels Estats Units. La publicitat apareixerà en dos grups molt concrets: els que usin ChatGPT gratis i els qui estiguin subscrits a XatGPT Go, la modalitat més econòmica.
Els anuncis es mostraran al final de les respostes del chatbot, sempre separats en caixes específiques i amb una etiqueta clara que els identifiqui com a contingut patrocinat. La idea és que, si l'usuari, per exemple, demana suggeriments per viatjar a Nova York, pugui veure en acabar la resposta un anunci d'un hotel o servei turístic relacionat amb aquesta cerca.
L'empresa subratlla que aquests espais comercials no es barrejaran amb el text generat per la IA ni s'integraran dins de les recomanacions de l'assistent. No hi haurà respostes “patrocinades per” ni canvis en el contingut en funció de la campanya publicitària, segons recalquen els portaveus.
En aquesta fase inicial, els anuncis es mostraran només a persones majors de 18 anys, tant si ho han indicat en registrar-se com si un sistema de predicció d'edat d'OpenAI conclou que són adults. A més, s'exclouran completament les converses sobre temes de salut, salut mental o política, on la companyia considera que la publicitat no hi té cabuda.
Quan aquesta primera experiència estigui assentada als Estats Units, la intenció d'OpenAI és ampliar la publicitat a altres mercats. Espanya i la resta de països europeus aniran entrant de forma progressiva al pla, en paral·lel a l'expansió comercial de ChatGPT Go i al ritme que marqui el regulador en matèria de privadesa i publicitat digital.
Quins plans de ChatGPT tindran anuncis i quins no
Un dels aspectes que més polèmica ha generat és que ni tan sols tots els plans de pagament estaran lliures d'anuncis. OpenAI ha decidit que ChatGPT Go, la seva subscripció més barata, també mostrarà publicitat malgrat que els usuaris abonen una quota mensual.
Actualment, la plataforma ofereix diversos nivells d'accés: la versió gratuïta, el pla econòmic XatGPT Go (8 dòlars als Estats Units i 9,99 euros al mes a Espanya), i les modalitats de pagament superiors, ChatGPT Plus, Pro, Business i Enterprise. Només aquestes darreres es mantindran totalment lliures danuncis.
ChatGPT Go va néixer com una opció intermèdia: permet enviar molts més missatges i generar més imatges que la versió gratuïta dóna accés ampliat a models recents com GPT-5 o GPT-5.2 Instant, estén la memòria i millora la finestra de context de les converses. Tot i això, OpenAI ha deixat clar que, malgrat aquests avantatges, seguirà sent un pla amb publicitat.
Els usuaris que no vulguin veure anuncis en cap cas hauran d'optar per Plus, Pro, Business o Enterprise, amb tarifes mensuals força més elevades. A Europa, per exemple, ChatGPT Plus se situa al voltant dels 23 euros al mes, mentre que Pro arriba als 229 euros, preus que fan evident el salt entre el nivell econòmic i les opcions premium.
Aquest enfocament dibuixa un model híbrid molt semblant al d'altres plataformes digitals: un nivell gratuït i un altre barat finançats parcialment amb publicitat, davant de subscripcions més costoses que garanteixen una experiència sense interrupcions comercials i orientada a empreses o professionals intensius.
Privadesa, dades i control de l'usuari
L'arribada d'anuncis ha obert el debat sobre la privadesa de les converses a ChatGPT. OpenAI assegura que no vendrà dades ni donarà accés a les xerrades dels usuaris a les marques que s'anunciïn dins de l'assistent.
Segons la companyia, els anunciants només veuran mètriques agregades de rendiment, com quantes vegades s'ha mostrat un anunci al chatbot o quin percentatge d'usuaris hi ha fet clic. No podran accedir a informació individualitzada com l'edat, la ubicació exacta, els interessos detallats o el contingut de les converses que han generat aquest anunci.
Per decidir quina publicitat es mostra a cada persona, OpenAI combinarà el tema de la conversa amb certes dades de personalització, però ha remarcat que els usuaris podran desactivar l'ús de les vostres dades per a fins publicitaris sense perdre altres funcions de personalització de l'assistent.
A la pràctica, això significa que hi haurà una opció per apagar la personalització d'anuncis i una altra per esborrar les dades utilitzades en aquesta part del servei quan l'usuari ho decideixi. La companyia promet que les xerrades amb ChatGPT continuaran sent privades davant dels anunciants, i que aquestes no es faran servir directament per segmentar campanyes.
Convé recordar que l'assistent ja gestiona una gran quantitat d'informació personal: pot recordar gustos, restriccions alimentàries, aficions o altres detalls per adaptar millor les seves respostes, i en els darrers mesos ha ampliat les seves capacitats de memòria per tenir en compte converses passades. El repte per a OpenAI serà demostrar que aquest ecosistema de dades no es creua de manera inapropiada amb la nova línia de negoci publicitària, especialment sota l'escrutini regulatori europeu.
Quin tipus d'anuncis veurem i com s'integraran al xat
OpenAI insisteix que vol allunyar-se del model de bàners invasius o finestres emergents i que la publicitat a ChatGPT serà “útil” i “conversacional”. Almenys als seus inicis, se centrarà en formats senzills i clarament diferenciats de les respostes del chatbot.
A la primera fase, els anuncis apareixeran només al final de la resposta principal, en un bloc a part. L'usuari podrà prémer per veure per què està veient aquest anunci, descartar la recomanació o enviar comentaris sobre la rellevància del que es mostra.
Tot i que la companyia repeteix que aquests anuncis no influiran en les respostes, hi ha un component contextual important: els temes de la conversa serviran per mostrar productes o serveis potencialment vinculats al que la persona està preguntant, fins i tot amb opcions de compra integrades (compres sense sortir del xat). Viatges, cursos, eines digitals o serveis locals són alguns dels exemples que la pròpia firma ha posat sobre la taula.
A mitjà termini, OpenAI contempla anar un pas més enllà amb el que anomena experiències publicitàries més interactives. La idea és que lusuari pugui "parlar amb l'anunci", és a dir, fer preguntes directament sobre un producte o servei patrocinat dins del propi xat abans de prendre una decisió de compra.
Això transformaria la publicitat d'un mer enllaç estàtic a una mena de mini conversa comercial integrada al flux de la xerrada. Ara com ara, és un plantejament en fase exploratòria, però encaixa amb la lògica d'una interfície conversacional en què l'usuari ja està acostumat a preguntar-ho i repreguntar-ho tot.
El context econòmic: pressió de costos i cerca d'ingressos
La introducció d'anuncis a ChatGPT no es pot separar del context financer que travessa OpenAI. La companyia s'ha convertit en una de les referències mundials de la IA generativa de consum, amb més de 800 milions d'usuaris actius setmanals, la majoria a la versió gratuïta.
Mantenir aquesta infraestructura té un cost astronòmic: centres de dades, xips especialitzats i consum energètic que, segons xifres citades per diferents mitjans, es compten en desenes de milers de milions de dòlars a mitjà termini. La firma ha recaptat uns 64.000 milions de dòlars d'inversors, però encara està en una fase en què model de negoci s'acaba de definir.
Fins ara, la principal via d'ingressos havien estat les subscripcions i els serveis per a empreses.
En aquest marc, la publicitat es presenta com un pas gairebé inevitable. La història d'altres grans tecnològiques mostra patrons similars: primer es construeix una base enorme d'usuaris amb un servei gratuït o molt barat, i després s'hi introdueixen fórmules comercials com ara anuncis o plans premium sense publicitat.
La particularitat en aquest cas és que Sam Altman, CEO d'OpenAI, havia declarat diverses vegades que veia els anuncis com un “últim recurs” i que unir publicitat i IA podia ser especialment delicat pel risc d'erosionar la confiança en les respostes. El gir d'estratègia reflecteix el pes que tenen ara els números davant de les reticències inicials.
Impacte per a usuaris a Espanya i Europa
Tot i que les proves comencen als Estats Units, la mateixa OpenAI ha deixat caure que l'expansió global és només qüestió de temps. Europa i Espanya són al full de ruta, però la companyia s'haurà de moure en un entorn regulatori especialment estricte.
Al mercat europeu, l'ús de dades personals per a publicitat està molt condicionat pel RGPD i les noves normes sobre serveis digitals. Si OpenAI vol estendre a la UE el model que està provant als Estats Units, haurà d'oferir informació clara, eines senzilles per desactivar la personalització i garantir que les converses no es fan servir de manera incompatible amb allò declarat.
Per als usuaris a Espanya, l'escenari que es dibuixa és semblant al nord-americà: anuncis a la versió gratuïta ia ChatGPT Go, probablement amb tarifes en euros i condicions adaptades a la regulació local, i experiència lliure de publicitat per als que contractin plans de gamma més alta.
La companyia ja ha confirmat preus de referència per al mercat espanyol, amb ChatGPT Go a 9,99 euros al mes i Plus al voltant dels 23 euros. Tot apunta que, quan la publicitat s'implanti de manera estable, aquesta serà la barrera econòmica per als que no vulguin veure anuncis en el dia a dia.
Paral·lelament, aquesta evolució també es creua amb les decisions d'altres actors del sector tecnològic. Alguns fabricants, com poma, han optat per integrar models externs en els seus sistemes (per exemple, ChatGPT o Gemini) sota les seves pròpies regles de privadesa, i aquesta intermediació podria servir com a filtre que impedeixi que la publicitat d'OpenAI arribi als usuaris en certs contextos d'ús.
Tot esperant com es concreti l'expansió a Europa, el que sembla clar és que l'experiència de ChatGPT a Espanya canviarà amb el temps, especialment per als que usen diàriament el pla gratuït o estiguin valorant la subscripció més barata com a alternativa estable.
El viratge d'OpenAI cap a un model en què la publicitat es combina amb subscripcions marca un punt d'inflexió a la història de ChatGPT. L'assistent que va popularitzar la IA generativa es comença a assemblar, en la seva lògica econòmica, a altres grans plataformes d'internet: accés ampli, opcions de pagament escalonades i anuncis com a peça clau per sostenir un producte massiu. Ara la incògnita és fins a quin punt aquest equilibri entre ingressos, privadesa i confiança convencerà els usuaris, tant als Estats Units com a Espanya i la resta d'Europa.
