En les últimes setmanes, Spotify ha tornat al centre de la discussió en la indústria musical internacional, aquesta vegada no per canvis a la seva plataforma o polítiques, sinó per les controvèrsies sorgides arran de les decisions empresarials del seu CEO, Daniel Ek. El directiu suec ha invertit, a través de la seva firma de capital Prima Matèria, a Helsing, una companyia tecnològica alemanya dedicada al desenvolupament de drones de combat i sistemes d'armes autònoms impulsats per intel·ligència artificial. Tot i que la inversió no està relacionada directament amb el funcionament de Spotify, la seva repercussió ha arribat de ple a l'àmbit musical.
La notícia de la participació financera d'Ek en un projecte vinculat a la tecnologia militar no ha deixat indiferent a ningú, generant un intens debat ètic i moral sobre les implicacions d‟aquest tipus d‟inversions i els límits amb què artistes i públic han d‟enfrontar la relació amb les plataformes tecnològiques. La controvèrsia, que inicialment semblava un cas aïllat, s'ha intensificat després de les reaccions de diversos músics que han decidit prendre postura públicament.
Primeres respostes del sector musical
Entre les veus més destacades que han expressat el seu rebuig hi ha Peülla de cérvol, una banda clau a l'escena indie internacional. El grup va anunciar la marxa de Spotify afirmant que no desitgen que la seva música «s'associï amb tecnologia de guerra d'IA ni amb el mal que pugui provocar». La decisió, encara que minoritària, ha generat repercussió en xarxes socials i mitjans especialitzats, on altres artistes han manifestat el malestar.
A Itàlia, el músic Auroro Borealo es va sumar al boicot, argumentant que la situació era «èticament insostenible» i sol·licitant als col·legues italians que prenguessin una postura similar. Per la seva banda, el compositor Piero Pelù també va criticar Daniel Ek, tot i que va reconèixer que no podia retirar el seu repertori de la plataforma per no posseir els drets de difusió de la seva música, una limitació que afecta molts artistes i surt del control individual. La discogràfica Joyful Noise, responsable del catàleg de Deerhoof, va puntualitzar que respecta i recolza les decisions artístiques dels seus músics, siguin quines siguin.
Tensions prèvies i context a la plataforma
Aquest no és el primer conflicte entre Spotify i destacats artistes. En anys passats, figures com Neil Young han retirat temporalment la seva música en protesta pel suport de Spotify al podcast de Joe Rogan, acusat de difondre missatges anticientífics durant la pandèmia. La reobertura del seu catàleg, juntament amb artistes com Taylor Swift, que va buscar un model diferent de negoci, reflecteix la dificultat de deslligar-se d'una plataforma que s'ha tornat indispensable a la indústria musical.
Les restriccions de les discogràfiques i la gestió de drets limiten en molts casos la decisió dels creadors, cosa que s'ha evidenciat a la polèmica actual. A més, aquesta situació ha revifat un debat profund sobre els models de negoci, la creativitat i la llibertat artística a l'era digital.
Intel·ligència artificial i noves polèmiques
Spotify també ha estat focus d'atenció per l'aparició de grups generats per intel·ligència artificial. Un exemple que ha generat suspicàcia és Velvet Sundown, un conjunt que, segons informes, podria estar compost per algorismes en la música i la presència pública. S'han detectat detalls com fotos manipulades i actuacions inexistents, el que encén el debat sobre l'ús ètic i abusiu de la intel·ligència artificial a la indústria musical. Per entendre com afecta aquesta tendència a la crisi a Spotify, pots consultar aquesta anàlisi sobre drones militars i tecnologia avançada.
Aquest fenomen planteja desafiaments tant tècnics com ètics respecte a la autoria i el valor real de la música, a més d'augmentar la tensió entre artistes, plataformes i el públic, que observa amb preocupació els límits de la transformació digital a la cultura.
Les decisions recents de Daniel Ek i el seu impacte evidencien les contradiccions i les complexitats de l'ecosistema musical actual. El debat sobre les inversions tecnològiques, la intel·ligència artificial i el poder de les plataformes sobre els creadors ha adquirit més rellevància, obligant músics, segells i usuaris a reconsiderar els seus vincles amb Spotify en un context de canvis constants.
