L'onada de estafes digitals que circulen per xarxes socials i apps de missatgeria ha obligat les grans tecnològiques a posar-se molt més serioses amb la seguretat. Cada vegada és més habitual rebre un missatge sospitós, un enllaç estrany o una sol·licitud d'amistat rara, i només cal una badada perquè acabin accedint a dades personals, contactes o fins i tot comptes bancaris.
En aquest context, Meta ha decidit moure fitxa i ha anunciat un paquet de noves funcions a WhatsApp, Facebook i Messenger pensades per avisar els usuaris quan estiguin a punt de caure en una possible estafa. La idea és senzilla però clau: que el sistema aixequi la mà abans que la persona faci clic, accepti una sol·licitud o escanegi un codi QR compromès.
Una nova capa de protecció a l'ecosistema de Meta
El reforç anunciat per la companyia que dirigeix Mark Zuckerberg es recolza en tres pilars principals: intel·ligència artificial avançada per detectar patrons de frau, alertes i avisos preventius que salten abans de la interacció i un major control sobre anunciants i perfils fraudulents que operen dins de les plataformes.
Meta explica que els seus sistemes d'IA són ara capaços d'analitzar de manera combinada text, imatges i context de publicacions, anuncis i missatges privats, cosa que permet identificar millor comportaments enganyosos que abans passaven desapercebuts. Un dels focus és a la suplantació de famosos i marques, una tàctica molt estesa que tracta d'aprofitar la imatge de persones conegudes per donar credibilitat a inversions falses, gangues impossibles o productes miracle.
Alhora, l'empresa ha ajustat els seus mecanismes per detectar enllaços que porten a pàgines fraudulentes, aquestes webs que imiten gairebé al mil·límetre el disseny de bancs, botigues o serveis oficials per robar contrasenyes o dades de pagament. La idea és poder tallar la cadena abans que l'usuari arribi a introduir informació sensible.
Tot aquest desplegament arriba després de diversos anys de pressió social i regulatòria. A Europa, la Llei de serveis digitals (DSA) obliga les grans plataformes a avaluar i reduir riscos sistèmics com el frau en línia, i Meta es juga no només la confiança dels usuaris, sinó també el compliment d'aquestes normatives.
Eines per prevenir estafes a WhatsApp, Facebook i Messenger
Les noves mesures no són idèntiques a totes les aplicacions. Cadascuna de les plataformes de Meta rep funcions específiques adaptades a la manera com solen operar els estafadors en aquest entorn, des del segrest de comptes de WhatsApp fins als perfils falsos a Facebook.
En conjunt, es busca oferir un entorn digital més segur i fitar la finestra d'oportunitat perquè els ciberdelinqüents puguin actuar. L'enfocament és preventiu: menys reacció a posteriori i més avís aviat perquè el mateix usuari pugui tallar en sec.
Una altra peça clau és que moltes d'aquestes funcions funcionen de manera automàtica i silenciosa en segon pla, sense que lusuari hagi dactivar res. Tot i això, en alguns casos s'ofereix l'opció de donar permisos addicionals perquè la intel·ligència artificial pugui analitzar parts concretes d'una conversa quan salta un senyal d'alarma.
En combinar detecció primerenca, avisos clars i opcions directes per bloquejar o denunciar, Meta pretén reduir el nombre de persones que arriben ni tan sols a respondre a un missatge fraudulent o seguir els passos que els demana l'estafador.
WhatsApp: avisos davant intents de segrest de compte i codis QR sospitosos
En el cas de WhatsApp, un dels fronts més delicats és a la vinculació del compte a nous dispositius. En els últims anys s'han multiplicat les estafes en què els delinqüents convencen la víctima perquè comparteixi un codi de verificació o escanegi un codi QR, amb l'excusa de concursos, sorteigs o suposats problemes tècnics.
Per frenar aquestes pràctiques, l'aplicació mostrarà alertes específiques quan detecteu intents de vincular el compte des d'un dispositiu o enllaç sospitós. L'avís informarà l'usuari del lloc des del qual s'ha sol·licitat la vinculació i advertirà que es pot tractar d'un intent d'estafa.
D'aquesta manera, si algú intenta colar-se al compte de WhatsApp d'una altra persona des d'un mòbil o un ordinador aliè, és més probable que la víctima el vegi venir a temps. Amb un simple toc podrà bloquejar la vinculació o denegar l'accés, evitant que tercers entrin als seus xats i utilitzin la seva identitat per seguir enganyant els seus contactes.
Aquestes mesures se sumen a les ja existents, com ara la verificació en dos passos o les revisions de seguretat periòdiques. Meta insisteix que, encara que la tecnologia ajudi, la prudència de l'usuari continua sent fonamental per no caure en paranys que comencen amb un missatge que «no sona del tot bé».
Facebook: alertes sobre sol·licituds d'amistat i perfils dubtosos
En Facebook, un dels grans coladors d'estafes segueixen sent les sol·licituds d'amistat de comptes falsos. A partir d'una simple invitació, els delinqüents poden començar a demanar diners, enviar enllaços maliciosos o recopilar informació privada per a altres fraus.
Per reduir aquest risc, Meta està provant un sistema de avisos preventius quan el compte que sol·licita amistat presenta senyals d'activitat enganyosa. Entre aquests indicadors s'inclouen que el perfil no tingui amics en comú, provingui d'un país sense aparent relació amb l'usuari o acumuli comportaments típics de comptes automatitzats.
Quan es detecten aquests senyals, apareix un missatge a la pantalla que permet revisar amb calma la sol·licitud i ofereix botons directes per bloquejar el perfil o denunciar-lo. L'objectiu és que l'usuari tingui més context abans de fer clic a "Acceptar" gairebé per inèrcia.
Aquest tipus d'avisos pot ser especialment útil per a persones menys habituades a les xarxes socials o més vulnerables, com a usuaris de més edat, a qui sovint s'adrecen les estafes de suplantació d'identitat o oportunitats d'inversió falses.
Messenger: IA que analitza patrons d´estafa en converses noves
L'aplicació de missatgeria Missatger també rep un impuls en matèria de seguretat. En aquest cas, Meta ha estès les seves eines de detecció proactiva de xats potencialment fraudulents, sobretot quan es tracta de converses amb contactes nous.
Els sistemes d'intel·ligència artificial estan entrenats per identificar patrons típics d'estafa en missatges que inclouen, per exemple, ofertes de feina massa bones per ser reals, propostes d'inversió amb beneficis desorbitats o sol·licituds urgents de diners.
Si el sistema detecta alguna cosa que no encaixa, mostrarà una advertiment dins del propi xat explicant que el contingut podria formar part d‟un intent de frau. En aquest moment, l'usuari podrà decidir si vol que la IA analitzi els missatges recents amb més detall.
En cas que la revisió confirmi que hi ha probabilitats altes que es tracti d'una estafa, la plataforma proporcionarà informació sobre el tipus d'engany i oferirà accessos ràpids per bloquejar o denunciar el perfil. Tot aquest procés es fa buscant un equilibri entre seguretat i privadesa, ja que l'anàlisi més profunda només s'activa amb el consentiment explícit de la persona.
Intel·ligència artificial per detectar suplantacions, enllaços falsos i patrons de frau
El cor d'aquesta nova estratègia de Meta és la intel·ligència artificial aplicada a la seguretat. La companyia assegura que els seus models són capaços d'analitzar milions de senyals en temps real per detectar des de campanyes publicitàries enganyoses fins a xarxes organitzades de comptes falsos.
Entre els avenços esmentats hi ha la capacitat de localitzar imitacions de pàgines web legítimes que intenten fer-se passar per bancs, comerços o serveis molt coneguts. Quan els sistemes identifiquen que un anunci o un missatge està empenyent trànsit cap a un d'aquests dominis fraudulents, poden actuar per bloquejar-lo o reduir dràsticament la visibilitat.
Un altre front clau és la lluita contra l'anomenat “esquer de famosos”, una pràctica en què es fan servir imatges manipulades de celebritats per promocionar inversions dubtoses o productes inexistents. Meta ha iniciat fins i tot accions legals contra xarxes d'anunciants fraudulents a països com el Brasil o la Xina que utilitzaven aquesta tècnica a gran escala.
Gràcies a la combinació d'anàlisi automatitzada i equips humans de revisió, la companyia afirma que pot detectar amb més rapidesa els patrons que delaten aquest tipus de muntatges, protegint tant els usuaris com les marques i persones públiques la imatge de les quals s'està utilitzant sense permís.
Verificació d'anunciants i neteja de publicitat enganyosa
Més enllà de les converses privades i les sol·licituds d'amistat, una part important del problema és a la publicitat fraudulenta. Anuncis que prometen inversions impossibles, pàgines que venen productes que mai arriben o suposats sorteigs que en realitat només busquen robar dades personals.
Per tallar aquest front, Meta està ampliant el sistema de verificació d'identitat per a anunciants. Les empreses que es vulguin anunciar a les seves plataformes han de demostrar qui són, quin tipus de campanyes llancen i si tenen historial previ d'incompliment de polítiques.
L'objectiu declarat és que el 90% dels ingressos publicitaris de la companyia procedeixi d'anunciants verificats, deixant només un marge del 10% per a negocis considerats de baix risc que encara no hagin completat tot el procés de verificació.
Aquesta depuració vol reduir l'espai disponible per als actors maliciosos que aprofitaven la publicitat per arribar a grans audiències amb pressupostos relativament baixos. De passada, es busca oferir un entorn més net també per a anunciants legítims, que no hauran de competir a les subhastes amb campanyes de dubtosa procedència.
Xifres del frau i pressió regulatòria a Europa
Les xifres que maneja la pròpia Meta il·lustren la magnitud del problema. Només a 2025 la companyia va eliminar més de 159 milions d'anuncis fraudulents per violar les seves polítiques internes, i va tancar 10,9 milions de comptes a Facebook i Instagram vinculades a activitats de ciberdelinqüència.
Gran part d'aquests esforços responen també a un entorn legal cada cop més exigent, especialment a la Unió Europea. Normes com el Reglament de Serveis Digitals obliguen les grans plataformes a mitigar riscos sistèmics, oferir mecanismes de denúncia eficaços i augmentar la transparència sobre com es gestiona la publicitat i el contingut potencialment perjudicial.
A països europeus, incloent Espanya, les autoritats i organismes de protecció al consumidor porten temps advertint de la proliferació de estafes d'inversió, suplantacions de bancs i fraus de compravenda que s'inicien a xarxes socials o apps de missatgeria. Les noves mesures de Meta encaixen amb aquesta demanda de més responsabilitat per part de les plataformes.
Alhora, la col·laboració de l'empresa amb cossos policials i altres companyies del sector permet anar més enllà de la simple eliminació de continguts, compartint informació que pot ajudar a desarticular xarxes organitzades que operen a escala internacional.
Tot plegat, aquest paquet de novetats reflecteix un canvi d'enfocament a Meta: passar d'esborrar anuncis i comptes després que el mal ja estigui fet a intentar interceptar les estafes en temps real, usant avisos contextuals, verificacions reforçades i models d'intel·ligència artificial cada cop més afinats. Per als usuaris de WhatsApp, Facebook i Messenger a Espanya i la resta d'Europa, això es tradueix en més senyals d'alerta quan alguna cosa no quadra i en un ecosistema lleugerament menys còmode per als delinqüents, encara que la recomanació de sempre segueix vigent: desconfiar del que sembla massa fàcil, revisar bé abans de fer clic i recórrer a les opcions de bloc.