L'expectativa que Nvidia arribés a injectar 100.000 milions de dòlars a OpenAI ha quedat definitivament aparcada. La companyia de semiconductors, un dels grans beneficiats de l'auge de la intel·ligència artificial, ha optat per una participació molt més continguda a l'empresa creadora de ChatGPT i ha marcat un punt d'inflexió a la seva estratègia d'inversió.
En una conferència organitzada per Morgan Stanley a San Francisco, el conseller delegat de Nvidia, Jensen Huang, va deixar clar que el famós megaxec de 100.000 milions “ja no és a l'horitzó”. En canvi, l'empresa ha tancat una inversió de prop de 30.000 milions de dòlars a OpenAI, dins d'una ronda privada que ha elevat de manera notable la valoració de la companyia de Sam Altman.
Dels 100.000 milions somiats a una inversió de 30.000 milions
Durant mesos, al mercat es va donar per fet que Nvidia estava disposada a comprometre fins a 100.000 milions de dòlars a OpenAI, una xifra sense precedents a la relació entre un fabricant de xips i una startup de programari. Tot i això, Huang ha confirmat que aquest escenari s'ha esvaït: l'aportació real s'ha quedat en 30.000 milions de dòlars, part d'una enorme ronda de finançament privat al voltant dels 100.000-110.000 milions en total.
Aquesta operació ha situat OpenAI en valoracions que es mouen entre els centenars de milers de milions de dòlars, fregant l'estatus de gegant tecnològic consolidat més que el de simple startup. Huang va reconèixer que probablement es tracta de l'última vegada que Nvidia pot entrar com a inversor privat en una companyia d'aquest calibre, precisament perquè la sortida a borsa d'OpenAI ja es dóna pràcticament per descomptada per als propers anys.
L'ajust a la xifra compromesa ha generat especulacions sobre l'estat de la relació entre les dues firmes. Informacions de premsa, com les publicades per The Wall Street Journal i Reuters, apuntaven a reserves internes dins de Nvidia sobre la mida i l'encaix de l'acord, així com a debats a la cúpula executiva sobre la conveniència de lligar-se de forma tan agressiva a un únic actor de la IA generativa.
Tot i així, en les seves aparicions públiques més recents, Huang ha evitat dramatismes. El directiu ha qualificat el treball d'OpenAI com a “increïble” i ha arribat a descriure-la com “una de les empreses més importants del nostre temps”, insistint que la col·laboració tecnològica es manté intacta malgrat la menor gana inversora.
Un canvi de rumb: menys capital risc, més focus al maquinari
La decisió de no arribar als 100.000 milions no és cap gest aïllat. Forma part d'un replantejament més ampli a Nvidia, que ha decidit posar límits clars a les vostres inversions en startups d'intel·ligència artificial per concentrar-se en el que realment mou el compte de resultats: el disseny i subministrament de maquinari d'alt rendiment.
A la mateixa conferència de Morgan Stanley, Huang va explicar que la companyia no vol convertir-se en un “fons de capital risc” permanent, sinó reforçar el seu paper com a proveïdor essencial d'infraestructura per a l'onada d'IA generativa. La inversió de 30.000 milions a OpenAI i la de 10.000 milions a Anthropic es presenten així com les últimes grans apostes privades abans que les dues companyies creuin la porta del mercat borsari.
A la pràctica, això significa que Nvidia dóna per tancada l'etapa dels grans xecs privats a empreses d'IA. No suposa una retirada del sector, sinó un gir: en lloc de liderar rondes gegantines de finançament, la seva prioritat serà subministrar els xips i els sistemes complets que necessiten aquestes plataformes per entrenar i desplegar els seus models.
Aquest matís és especialment rellevant per a Europa i Espanya, on creix la demanda de centres de dades i de serveis al núvol especialitzats en IA. El canvi denfocament de Nvidia apunta que bona part del seu esforç comercial a la regió es canalitzarà a través de aliances amb grans operadors de núvol i infraestructures, i no tant mitjançant participacions directes a startups locals.
Relació amb OpenAI: retallada de capital, però llaços operatius molt estrets
Tot i les retallades, els acords entre les dues companyies continuen sent profunds. Més enllà del capital, Nvidia i OpenAI estan unides per necessitats mútues: la primera necessita clients que espremin el maquinari al màxim, i la segona requereix enormes capacitats de càlcul per sostenir serveis com ChatGPT davant rivals com Google o Anthropic.
En aquest context, els pactes inclouen l'accés d'OpenAI a volums massius de capacitat de còmput per a entrenament i inferència de models, recolzant-se en les plataformes més avançades de Nvidia, com la futura arquitectura Vera Rubin. Aquesta col·laboració és clau per mantenir el ritme de desenvolupament de models cada cop més complexos, amb un impacte directe a l'ecosistema de serveis d'IA que arriben a empreses i administracions europees.
Tot i això, les informacions sobre les discussions internes a Nvidia apunten que no tot eren llums verds en la relació. Segons les filtracions, al fabricant de xips hi havia dubtes sobre la disciplina d'OpenAI en la seva estratègia de negoci i sobre la seva capacitat per mantenir el lideratge davant d'una competència cada vegada més intensa, inclosos gegants amb butxaques igual o més profundes.
Paral·lelament, la sortida a borsa d'OpenAI reduirà la necessitat de rondes privades colossals amb socis estratègics. Un cop cotitzant al mercat, la companyia es podrà finançar directament amb inversors institucionals i minoristes, diluint la influència de qualsevol accionista concret, inclòs Nvidia.
Anthropic i el tancament de l'etapa de megainversions privades
OpenAI no és l'únic cas en què Nvidia ha trepitjat el fre. Jensen Huang també ha assenyalat que la inversió d'uns 10.000 milions de dòlars a Anthropic, de desenvolupament del model Claude, serà igualment l'última gran aportació privada d'aquest tipus.
Igual que el seu rival, Anthropic es prepara per a fer el salt als mercats públics, cosa que encaixa amb l'estratègia de Nvidia de retirar progressivament el seu paper de gran finançador directe i centrar-se a proporcionar la infraestructura necessària perquè aquestes companyies puguin escalar el negoci després de l'OPV.
Aquest moviment marca el tancament d'una etapa en què la intel·ligència artificial generativa va viure una explosió de xecs gegantins procedents de grans tecnològiques i fons sobirans. El final d'aquestes rondes monumentals no vol dir que faltin diners, sinó que el capital es canalitzarà de manera diferent, amb més pes dels mercats de valors i del finançament tradicional.
Per a l'ecosistema europeu aquest canvi pot suposar un reequilibri. Menys inversions directes de milers de milions per part de Nvidia deixa marge per a major protagonisme de fons europeus i de programes públics que busquin impulsar campions locals d'IA, alhora que es consoliden aliances tecnològiques amb els grans proveïdors de maquinari.
En conjunt, el missatge que llança Nvidia és clar: s'ha acabat la idea d'un xec de 100.000 milions per a OpenAI i, amb aquesta, la il·lusió que la companyia de xips es comportaria com un finançador sense límit de les grans startups d'IA. A partir d'ara, el centre de gravetat es desplaça cap al negoci de sempre —els semiconductors i les plataformes de còmput avançat—, mentre manté aliances estratègiques amb actors clau com OpenAI i Anthropic per seguir marcant el pas a la carrera mundial per la intel·ligència artificial.