Avui s'ha conegut que un nou asteroide preocupa la comunitat científica. Es tracta d'un cos de 40 metres que impactaria amb el nostre planeta en setembre i que ja és considerat com el setè astre més perillós del moment. Però, ens hem de preocupar tant com sembla?
Un asteroide que impactaria el 9 de setembre
Totes les alarmes s'han encès després de conèixer les últimes dades revelades a la Conferència de Detecció d'Asteroides i Escombraries Espacial, celebrada a Darmstadt (Alemanya). Després d'aquesta reunió d'experts s'ha sabut que hi ha un asteroide de 40 metres que té possibilitats d'impactar amb la Terra al setembre, concretament el dia 9 a les nou i tres minuts del matí (hora espanyola), a una velocitat ni més ni menys que 44.000 quilòmetres per hora.
L'impacte d'aquest asteroide al nostre planeta, que per cert rep el nom de 2006 QV89, podria causar danys similars al que va provocar l'asteroide que el 1908 va caure a Tunguska (Sibèria), que arrasar una superfície de 2.000 quilòmetres quadrats i va enderrocar 80 milions d'arbres.
[RelatedNotice blank title=»»]https://eloutput.com/notícies/ciència/crater-korolev-marte-gel/[/RelatedNotice]
Tot i això, no és tot tan catastròfic com es pinten. I és que dins de tota aquesta història entra en joc la probabilitat, força baixa (encara que no nul·la, per això s'ha fet notar) a l'hora de parlar de l'impacte de l'asteroide amb la terra, estimada en 1 entre 11.428, recullen a La Vanguardia.
En paraules d'Ettore Perozzi, de l'Agència Espacial Italiana:
Amb les dades que tenim ara, la probabilitat d'impacte és equivalent a ser atropellades per un tren si creuem una via a cegues, sense poder veure ni sentir si ve el tren, però sabent que en passa un cada quinze hores. Vostè passaria?
A això cal sumar-hi un altre punt important: en cas d'arribar a impactar-nos, hi ha un 70% de probabilitats que caigui al mar o en una zona poca poblada, reduint així també la seva capacitat de mal.
I tot això, és clar, a uns vuit mesos vists. Com expliquen, encara és aviat per calcular la seva òrbita amb millor precisió per la llunyania del cos, de manera que els càlculs no podran millorar fins al mes de juliol, quan l'asteroide estigui més a prop i es pugui observar amb telescopis de 8 metres.
Rüdiger Jehn, director de l'Oficina de Defensa Planetària de la ESA, assegura que si ve cap a nosaltres, encara hi haurà dos mesos de marge per calcular la regió on caurà i preparar-nos per a l'impacte. Esperem que amb aquestes declaracions dormis una mica més tranquil aquesta nit.