La intel·ligència artificial s'ha posicionat com un dels pilars en la transformació de les ciutats intel·ligents a tot el món. La capacitat de processar dades massives i prendre decisions automàtiques ha permès que les urbs avancin cap a nous models de sostenibilitat, eficiència i seguretat, despertant un debat internacional sobre els límits, els beneficis i els riscos que això comporta per a la societat urbana.
Amb l'auge de la IA, diferents governs locals i nacionals busquen posicionar-se com a referents en la implementació de solucions tecnològiques per a la millora de la vida ciutadana. Temes com la gestió eficient de serveis públics, la seguretat urbana i la participació ciutadana es troben al centre de les estratègies impulsades per la intel·ligència artificial, mentre s'exploren maneres de respondre als reptes ètics i de privadesa que també acompanyen aquest avenç.
Avenços tecnològics en la gestió de ciutats: casos d'èxit recents
En posar el focus en grans esdeveniments internacionals com la cimera BRICS 2025 a Brasil, el Centre d'Operacions de Rio de Janeiro (COR) emergeix com a exemple d'integració d'IA en la gestió urbana• Aquest centre monitoritza en temps real el funcionament de la ciutat, permetent una gestió més àgil davant d'emergències i una millor assignació de recursos.
A l'altre extrem del planeta, La Xina ha convertit la IA en una prioritat estratègica per a les seves ciutats intel·ligents. Des del 2016, experiments pioners com la solució de trànsit a Hangzhou han evolucionat cap a projectes de més abast a ciutats com Wuhan, on la intel·ligència artificial no només regula la mobilitat sinó que aprèn i adapta el seu comportament a l'entorn urbà. Aquestes iniciatives reflecteixen l‟objectiu d‟aconseguir urbs més adaptatives, eficients i segures, encara que també plantegen interrogants sobre l‟equilibri entre innovació i control social.
Models i desafiaments de governança: Boston i els drets humans a l'era digital
Al marge de les grans potències, ciutats com Boston exploren la integració de la IA des d'un enfocament centrat en els drets humans. La ciutat nord-americana es distingeix per iniciatives orientades a garantir que l‟ús de dades, sensors o sistemes autònoms s‟alineï amb l‟interès públic i el respecte a les llibertats individuals. Hi destaquen projectes participatius, la col·laboració amb organitzacions de drets humans i la creació d'estàndards ètics per a la contractació de tecnologia.
Aquests esforços han servit per identificar grans reptes: la possible reducció de drets civils, l'expansió del poder privat a la vida pública, els riscos per a la privadesa i la necessitat d'involucrar la ciutadania en les decisions tecnològiques. Boston aposta per processos de consulta i participació, així com per l'exigència a les empreses tecnològiques de respectar els marcs de drets humans.La implementació d'aquestes iniciatives pot servir com a exemple per a altres ciutats que busquen trobar l'equilibri entre innovació i garanties socials.
Innovació internacional i col·laboració: congressos, startups i noves tendències
El desenvolupament de les ciutats intel·ligents amb IA està marcat, a més, per la col·laboració internacional i la participació activa d'empreses i startups innovadores. Per exemple, el congrés Smart City Expo World Congress (SCEWC) reuneix experts, empreses i governs per debatre com la IA pot accelerar la transició urbana cap a models més sostenibles i eficients. Aquests esdeveniments serveixen com a plataforma per presentar noves solucions tecnològiques, compartir experiències i fomentar aliances estratègiques a nivell global.
En el marc del SCEWC i altres fòrums similars, la presència de companyies capdavanteres del sector, així com de joves startups, impulsa la creació de noves aplicacions per a la gestió de mobilitat, l'energia, els serveis urbans i la participació ciutadana. També s'hi aborden qüestions com l'eficiència energètica dels models d'IA, la protecció de dades i l'impacte social de les solucions digitals.
Reptes principals: ètica, privadesa i participació ciutadana
Si bé la integració d'intel·ligència artificial a les ciutats intel·ligents promet grans beneficis, els desafiaments ètics i legals continuen sent un element central en el debat. Qüestions com el biaix algorítmic, la transparència en la presa de decisions, la protecció de dades personals o l'impacte sobre els drets fonamentals requereixen respostes i marcs reguladors innovadors.
Models com els processos participatius de Boston, les plataformes de democràcia digital a Europa o les col·laboracions publicoprivades sota estàndards de drets humans marquen una tendència cap a una governança més oberta i inclusiva. El repte per als propers anys serà assegurar que la tecnologia serveixi realment a les persones i no només als interessos comercials o estatals, amb especial atenció a la protecció de drets i la reducció de bretxes socials.
Amb les ciutats intel·ligents i la IA en constant evolució, la innovació ha d'anar acompanyada d'un respecte sòlid pels drets humans i la inclusió social. Les experiències de diferents regions il·lustren com la col·laboració entre governs, empreses i comunitats pot guiar un desenvolupament tecnològic que beneficiï tots els ciutadans, promovent entorns urbans més justos, segurs i sostenibles.
