Grandíssimes i esperançadores notícies dins l'àmbit de la medicina. Un nou medicament desenvolupat per l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (Barcelona) és capaç de evitar que les cèl·lules tumorals s'expandeixin, frenant així la temuda metàstasi al càncer. I ja s'està provant en pacients.
Frenar la metàstasi i activar el sistema immune: així funciona MSC-1
Curar el càncer segueix sent avui dia, en molts casos, una de les grans assignatures pendents de la medicina. L'avenç experimentat fins ara és immens, és clar, però encara són nombroses les ocasions en què ni la més efectiva de les intervencions és capaç de curar-lo i salvar vides. Això, però, podria començar a canviar aviat.
L'Institut d'Oncologia de Vall d'Hebron ha desenvolupat un nou fàrmac que sembla capaç de frenar la metàstasi, és a dir, el procés de propagació de les cèl·lules cancerígenes a altres parts i òrgans del cos diferents on es van originar.
[RelatedNotice blank title=»»]https://eloutput.com/notícies/ciència/bacteria-boca-alzheimer/[/RelatedNotice]
El medicament, que rep el nom de MSC-1, el que fa és bloquejar les trucades LIF, unes proteïnes alterades presents en molts tipus de tumors i que s'encarreguen precisament d'estimular la regeneració de les cèl·lules tumorals. D'aquesta manera, el fàrmac el que fa és frenar aquesta acció i, alhora, potenciar les pròpies capacitats del sistema immunitari perquè lluiti contra el tumor. I és que quan LIF està actiu, el que fa concretament és inhibir el gen CXCL9, que és el que actua com un senyal (com un sistema d'alarma, vaja) per atraure les cèl·lules T del sistema immune i atacar les cèl·lules tumorals.
Joan Seoane és l'encarregat de dirigir l'equip de recerca responsable d'aquesta troballa, en què treballa des del 2009, quan va descobrir la relació entre LIF i càncer. Seoane assegura que els càncers en què les proteïnes LIF són presents «solen ser agressius i tenir un mal pronòstic», recull La Vanguardia. Estem parlant de l' 80% dels casos de càncer de pàncrees, el 60% de glioblastomes (el tipus més comú de tumor cerebral), el 35% de càncer d'ovari i el 15% dels de pulmó.
El medicament MSC-1 ja ha superat amb èxit el seu primer assaig clínic en seleccionats pacients (41 en total amb càncer de pàncrees, ovari i pulmó) tant a l'Hospital de Vall d'Hebron com al Princess Margaret i Memorial Sloan Kettering, a EUA i Canadà, respectivament. De moment no s'han observat efectes secundaris (ni tan sols amb l'administració de dosis altes) i ja se n'han sol·licitat dos patents amb la perspectiva de posar en circulació el fàrmac.
La idea és fer un altre assaig, el segon, aquest mateix any, amb una mostra molt més àmplia: 150 pacients (amb un alt LIF) que servirien per avaluar la eficàcia del tractament amb MSC-1. El primer assaig estava destinat a avaluar únicament la seguretat del fàrmac -aquestes investigacions són així-, de manera que de moment les proves que tenen de la seva completa eficàcia només s'han registrat a ratolins (on s'ha frenat el càncer i ha augmentat la supervivència). Els resultats són, per tant, tan reveladors que hi ha moltes esperances posades en aquesta investigació.
Ara només queda tenir molta paciència -els propers resultats en persones no estarien fins a finals de l'any vinent- i desitjar que tot el procés continuï tan bé com fins ara perquè, en un futur proper, puguem parlar d'un tractament combinat amb quimioteràpies o immunoteràpies que millori notablement l'eficàcia i el pronòstic dels càncers més greus.