Ahir saltava una notícia als mitjans que portarà cua: Ell Jiankui, un investigador xinès, havia estat capaç de modificar genèticament uns nadons nounats perquè fossin immunes al virus del VIH. La resposta internacional no es va fer esperar i la comunitat científica va posar el crit al cel. Avui ens assabentem de nous detalls sobre aquest cas polèmic: l'investigador portava suspès del seu lloc a la universitat des del febrer.
La Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina del Sud de Shenzhen no ha dubtat a emetre un comunicat oficial després de la bomba d'ahir. Hi assegura que el professor He Jiankui estava suspès de sou i feina des de l'1 de febrer passat i que la seva incorporació a la institució no està prevista fins al gener del 2021. No queden clares, això sí, les raons exactes d'aquest suspens a primers d'any i si estava relacionat amb les seves intencions d'experimentar amb embrions modificats (imaginem que sí).
Com probablement ja sabràs, He Jiankui s'ha fet famós de la nit al dia per haver estat capaç de modificar els gens d'uns embrions que han donat com a resultat el naixement d'unes nenes bessones, la Lulu i la Nana, immunes al virus del VIH causant de la SIDA, o el que és el mateix: la creació dels primers nadons modificats genèticament de la nostra història.
Per això, l'investigador hauria utilitzat l'eina CRISPR, que permet l'edició d'ADN amb la introducció de gens nous o la supressió d'altres. En el cas concret d'aquests nadons, el que suposadament s'ha fet és inhabilitar el gen CCR5 –responsable que el virus VIH passi a les cèl·lules– per aconseguir que siguin resistents a una infecció.
L'experiment no ha estat comprovat en cap moment ni publicat a cap revista científica, però la comunitat científica s'ha posicionat totalment contra aquest procediment. La modificació de gens a aquest nivell és il·legal a molts països, inclosa la Xina, on es considera que aquest estudi ha violat els principis de l'ètica biomèdica, realitzant un experiment amb humans que no compta amb garanties al 100% segures i que els exposa a riscos encara desconeguts.
He Jiankui, per la seva banda, es defensa apuntant, segons The Associated Press, que el seu treballat de modificació genètica només buscava protegir els nadons d'una futura infecció pel VIHvirus que de fet té el pare de les criatures -la mare no està infectada. Aquests embrions no són els únics que han estat partícips del procediment de Jiankui: sis parelles més en tractament de fertilitat, en què l'home també és seropositiu, s'han prestat voluntàries a aquesta modificació dels seus embrions.
El debat és sobre la taula. Fins ara, gran part de la comunitat científica s'ha mostrat a favor de l'edició genètica sempre que busqui guarir i tractar malalties ja presents. En el cas que ens ocupa, però, els nadons no tenien SIDA; se'ls ha modificat a voluntat perquè no ho pateixin mai, alterant part dels seus gens i fent-los més «resistents i forts» que altres humans. Les implicacions d'aquesta acció són gairebé impossibles d'imaginar.