La robòtica humanoide ha experimentat un impuls sorprenent després del recent debut de iRonCub3, un prototip que aconsegueix combinar la morfologia dels robots amb forma humana amb la capacitat de volar mitjançant motors a reacció. Aquest avenç, aconseguit pel Institut Italià de Tecnologia (IIT), suposa un salt qualitatiu per als sistemes capaços d'operar tant a terra com a l'aire, i marca l'inici d'una nova etapa a l'aplicació de robots en entorns complexos i canviants.
Durant les seves primeres proves el 2025, iRonCub3 es va elevar fins a 50 centímetres sobre el terra gràcies a una arquitectura especialment dissenyada per equilibrar l'estructura humanoide amb un sistema de propulsió potent però compacte. La presentació ha destacat l'enorme varietat d'escenaris en què un robot dotat d'aquestes característiques podria resultar clau, sobretot en tasques de rescat, inspecció o exploració zones perilloses o poc accessibles.
Un desenvolupament internacional per a un repte tècnic sense precedents
La innovació d'iRonCub3 és fruit de la col·laboració entre l'IIT de Gènova, el Politècnic de Milà i la Universitat de Stanford. El treball conjunt va permetre dissenyar un sistema que aprofita tant experiments al túnel de vent com a algoritmes d'intel·ligència artificial per resoldre els reptes que planteja la aerodinàmica d'un robot amb forma humana. Les simulacions informàtiques i els models predictius, entrenats amb dades reals, van permetre crear estratègies de control que garanteixen vols estables fins i tot davant de turbulències o canvis en la postura del robot.
Al cor d'iRonCub3 hi ha quatre turbines a reacció, dues integrades als braços i dues més a la zona de l'esquena, subjectes mitjançant una “motxilla” reforçada. Diferents parts del maquinari han estat redissenyades, incorporant una columna vertebral de titani i proteccions tèrmiques per suportar temperatures que poden arribar als 800ºC a les fuites. El conjunt arriba a uns 70 kg, amb capacitat per generar més de 1.000 N d'empenta, permetent maniobres de vol controlades i segures fins i tot davant de condicions ambientals adverses.
Control, equilibri i intel·ligència artificial en temps real
Un dels reptes més grans del projecte ha estat mantenir l'equilibri dinàmic d'un robot la forma del qual dista molt de la simetria dels drones tradicionals. La morfologia humanoide implica un centre de massa variable i articulacions mòbils, cosa que complica el càlcul en temps real de l'estabilitat durant el vol. Per afrontar-ho, l'equip ha desenvolupat models que integren la física de multituds de cossos i la resposta aerodinàmica de cada moviment, recolzant-se en xarxes neuronals i sistemes d'IA que avaluen constantment les forces aplicades sobre l'estructura.
Els algorismes emprats combinen dades procedents de simulacions i proves reals, permetent ajustar el control de les turbines i les extremitats amb precisió. Aquesta arquitectura garanteix que el robot pugui fer maniobres àgils i respondre a canvis bruscos a l'entorn, com a corrents d'aire inesperats, sense comprometre la seguretat ni l'eficiència energètica.
Enginyeria avançada per suportar condicions extremes
La integració de propulsió a reacció en un cos humanoide ha obligat a redissenyar múltiples elements estructurals i de protecció. Es van aplicar solucions innovadores per a la dissipació de la calor i la resistència de materials, emprant tècniques de codi-disseny que optimitzen la ubicació dels motors i l'aïllament tèrmic.
Cada millora s'ha enfocat a la robustesa i la fiabilitat, amb sensors incrustats que monitoritzen en temps real la integritat del robot durant el vol.
Aplicacions futures i avantatges davant d'altres plataformes
El potencial dels robots humanoides voladors va molt més enllà del simple espectacle tecnològic. La capacitat per alternar entre caminar i volar multiplica les opcions en tasques on la flexibilitat i l'adaptació a l'entorn són imprescindibles. En operacions de rescat, per exemple, poden arribar ràpidament a zones inaccessibles, esquivar obstacles verticals i manipular objectes amb destresa gràcies a l'estructura antropomòrfica, mentre que en inspeccions industrials poden accedir a punts complexos i fer ajustaments o reparacions sobre el terreny.
La facilitat per interactuar amb infraestructures dissenyades per a éssers humans, com obrir portes o utilitzar eines convencionals, els atorga un avantatge únic davant dels drones clàssics o els robots amb rodes. A més, la teleoperació es veu facilitada gràcies als moviments poden replicar de manera intuïtiva els gestos d'un operari humà des de la distància, incrementant la seguretat en entorns hostils o perillosos.
