Un nou visitant interestel·lar s'ha fet protagonista al firmament i concentra latenció de la comunitat astronòmica a nivell mundial. Es tracta de 3I/ATLAS, el tercer objecte provinent de fora del Sistema Solar que ha estat detectat creuant el nostre veïnat còsmic, i ho fa amb unes dimensions i característiques que superen les dels anteriors. El pas suposa una oportunitat única per entendre millor la naturalesa i l'origen d'aquests colossos galàctics.
El seu descobriment es va produir el passat 1 de juliol de 2025, gràcies a la xarxa de telescopis ATLAS, un sistema dissenyat per alertar sobre possibles asteroides perillosos. Els primers registres es van fer a Xile i, des d'aquell moment, una xarxa internacional d'observatoris —entre els quals destaca la participació de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC)— ha seguit de prop la trajectòria i les particularitats d'aquest cometa gegant.
Un autèntic gegant d'origen interestel·lar
L'anàlisi de les dades obtingudes fins ara apunta que 3I/ATLAS compta amb un diàmetre situat entre els 10 i els 40 quilòmetres, el que el converteix, amb diferència, en el més gran dels visitants interestel·lars reconeguts fins ara. Per fer-nos una idea, supera en mida Oumuamua i Borissov, els dos únics objectes d'aquest tipus identificats prèviament. A més, la seva velocitat és impressionant, superant els 200.000 quilòmetres per hora, i la seva trajectòria el portarà a recórrer el sistema solar en una ràpida escala abans de continuar el viatge de tornada a l'espai interestel·lar.
Aquest estel presenta un embolcall difús o coma, formada per la sublimació de gels i l'alliberament de pols a mesura que s'acosta al Sol. Aquesta característica ha dificultat l'estimació precisa de la mida, ja que la llum que reflecteix no només prové del nucli, sinó també de la seva atmosfera temporal. Les observacions confirmen que és un cos gelat i rocós, molt diferent de la majoria dels objectes que circulen al veïnatge solar.
Trajectòria i màxima aproximació sense perill
El cometa 3I/ATLAS està seguint una òrbita hiperbòlica, és a dir, no està vinculat gravitacionalment al Sol i després de la visita abandonarà per sempre el nostre entorn. Es preveu que arribi al punt més proper al Sol —el periheli— el proper 30 d'octubre, situant-se a penes 210 milions de quilòmetres de la nostra estrella, just per dins de l'òrbita de Mart. Unes setmanes després, entre mitjans i finals de desembre, marcarà la distància mínima a la Terra, que serà d'almenys 240 milions de quilòmetres, cosa que elimina qualsevol possibilitat d'impacte o amenaça per al nostre planeta.
El pas d'aquest estel ha activat la col·laboració entre nombrosos equips internacionals. L'IAC, a través dels telescopis instal·lats a l'Observatori del Teide ia La Palma, ha coordinat amb el Gran Telescopi Canàries (GTC) un seguiment exhaustiu de l'objecte. Gràcies a aquestes observacions, ja se n'ha confirmat la naturalesa cometària i es treballa per determinar dades crucials com la composició química del nucli, el període de rotació i la seva interacció amb la radiació solar.
Importància científica dels visitants interestel·lars
La detecció de 3I/ATLAS suposa una fita científica de gran importància. Els estels i asteroides interestel·lars són residus dels processos de formació planetària en altres sistemes estel·lars, expulsats per interaccions gravitacionals i vagant per la galàxia fins a trobar-se amb nous veïnats com el nostre. L'anàlisi de la seva composició -gràcies a tècniques espectroscòpiques i d'imatge- permetrà als astrofísics comparar el material original d'altres sistemes amb el del nostre propi entorn, ajudant a respondre preguntes sobre com es formen i evolucionen els sistemes planetaris a la galàxia.
Aquest tipus de descobriments poques vegades es produeix, i cada nou visitant interestel·lar és una càpsula del temps que ens permet explorar processos que van tenir lloc en altres estrelles fa milions d'anys. L'oportunitat d'estudiar un cos tan gran i lluminós com 3I/ATLAS amb prou feines es presenta una vegada a cada generació d'astrònoms, motiu pel qual telescopis de tot el món estan sumant esforços per analitzar-lo abans que desaparegui per sempre després del pas fugaç.
Els experts no perden l'ocasió de recalcar la seguretat pel nostre planeta: no hi ha cap risc de col·lisió i la seva trajectòria el mantindrà a distàncies molt superiors a les habituals per a estels i asteroides perillosos. L'expectació rau en l'oportunitat única d'observar i caracteritzar un objecte foraster amb prou temps abans que seguiu el camí cap a l'espai profund.
L'arribada de 3I/ATLAS reafirma com és de dinàmic i sorprenent l'escenari còsmic. Cada nova troballa d'aquest tipus expandeix els límits del nostre coneixement sobre l'univers i ens recorda que sabem poc de la varietat de materials i processos que ocorren fora del nostre Sistema Solar. Amb la promesa de més descobriments a mesura que millorin les tècniques i la tecnologia d'observació, els astrònoms seguiran atents a nous visitants que puguin fer llum sobre els misteris de la galàxia.