Tot va tan ràpid que amb prou feines dóna temps a assimilar-ho: Torrent president segueix rebentant la taquilla als cinemes espanyols i, tot i així, molta gent ja té la mirada posada en el comandament de la tele. La sisena entrega del personatge creat per Santiago Segura s'ha estrenat amb magnificència, però bona part del públic està esperant a poder veure-la amb calma des del sofà, amb pausa per a pizza i comentaris al grup de WhatsApp.
La gran incògnita era clara: quan es podria veure Torrent president a Netflix. El dubte es repetia en xarxes, entrevistes i trobades amb fans, fins que el mateix Segura va decidir tancar el tema contestant directament un espectador a X (abans Twitter), que a més explicava que no podia gaudir de la pel·lícula a sala per falta de subtítols adaptats a persones amb discapacitat auditiva.
Segura aclareix el dubte: estiu a Netflix
La confirmació va arribar de la manera més directa possible. Un usuari li va preguntar a X si sabia quan estaria disponible la pel·lícula per llogar o comprar en alguna plataforma, atès que als seus cinemes propers no trobava sessions subtitulades accessibles per a persones sordes. La resposta del cineasta va ser breu però contundent.
Segura va escriure: “Doncs jo crec que per a l'estiu estarà a Netflix”, deixant clar que el salt al streaming es produirà a la temporada estival, encara que sense concretar dia ni setmana. Aquesta frase, repetida ja en diversos mitjans, és l?única finestra temporal oficial: estiu, previsiblement entre finals de juny i setembre.
Per ara, no hi ha data exacta ni hora marcada per a l'estrena a Netflix, però la forquilla encaixa amb els terminis habituals de la indústria: primer s'aprofita al màxim la tirada en cinemes i, mesos després, s'obre la porta a la seva explotació digital. Tot apunta que la pel·lícula aterrarà a la plataforma quan encara faci calor, per convertir-se en un dels títols estiuencs del catàleg.
Aquest moviment no agafa per sorpresa ningú: les cinc primeres entregues de la saga ja formen part del catàleg de Netflix a Espanya, i Prime Video ofereix l'opció de lloguer o compra d'altres pel·lícules de Segura. Que la nova aventura de José Luis Torrente arribés també a Netflix era pràcticament qüestió de temps.
Un fenomen de taquilla en plena era del streaming
Mentre es resol l'espera per arribar a plataformes, Torrent president segueix encadenant xifres d'una altra època als cines espanyols. En només quatre dies va superar el milió d'espectadors, situant-se com una de les grans estrenes recents del cinema nacional.
Només en el primer cap de setmana en cartell, la pel·lícula va vorejar els 7 milions d'euros de recaptació, una dada que la col·loca com la quarta millor arrencada de la història del cinema espanyol. Per davant només queden L'impossible (8,9 milions), Torrent 4: Lethal Crisi (8,4 milions) i Torrent 3: El protector (7,2 milions), totes elles referències clares de fins on pot arribar l'embranzida comercial del cinema de gran públic fet a Espanya.
La cosa no s'hi queda. En qüestió de dies, la recaptació total s?ha disparat per sobre dels 10 milions d?euros i les dades diàries continuen sent molt superiors a la mitjana de la resta d'estrenes. Només en un divendres va arribar a sumar al voltant d'1,56 milions d'euros, fins a assolir els 12,7 milions en només vuit dies, una marca molt poc habitual en el context actual, encara marcat pels canvis d'hàbit després de la pandèmia.
En nombre d'espectadors, la pel·lícula ha sobrepassat àmpliament el milió d'entrades venudes en menys d'una setmana i ha esdevingut el més vist en sales durant diversos dies consecutius. Amb la Setmana Santa i altres festius a l'horitzó, les previsions apunten que superarà sense gaires problemes els dos milions d'espectadors i consolidarà la seva posició com un dels grans fenòmens comercials de l'any a Espanya.
Aquests resultats reforcen la idea que el personatge de Torrente segueix sent un imant per al públic més de dues dècades després del seu debut. Tot i la competència de les plataformes, el policia més cafre del cine espanyol manté la seva capacitat per arrossegar diverses generacions a les sales, barrejant nostàlgia, curiositat i ganes de polèmica.
De la gran pantalla al sofà: així es calcula la finestra de streaming
La confirmació de Segura sobre l'estiu no és un caprici, sinó que encaixa amb la dinàmica que segueixen moltes estrenes espanyoles de mida similar. En els darrers temps, la finestra entre el pas per cines i l'arribada a plataformes acostuma a rondar els quatre mesos, amb lleugeres variacions segons el comportament a taquilla.
Hi ha exemples recents que ajuden a entendre la jugada. El captiu es va estrenar a sales el 12 de setembre i va fer el salt a Netflix el 23 de gener; per la seva banda, els tigres va arribar a cinemes el 31 d'octubre i va aterrar a Movistar Plus+ el 20 de febrer; una cosa semblant va passar amb els diumenges, que va passar dels cinemes (24 d'octubre) a una plataforma de streaming el 27 de febrer. En tots els casos es manté aquest marge aproximat de pocs mesos.
Amb aquests antecedents, els càlculs per Torrent president són relativament clars: s'aprofitaran al màxim les setmanes fortes en cartellera i, un cop es noti el desgast natural de la taquilla, serà el moment del desembarcament digital. El mateix comentari de Segura a X, apuntant a l'estiu, encaixa com a anell al dit en aquesta estratègia tradicional.
A més, l'estiu és una època especialment llaminera per a les plataformes: hi ha més temps lliure, augmenten les maratons casolanes i molts subscriptors busquen títols lleugers i reconeixibles. Una nova entrega de Torrente, amb l'historial d'audiència que arrossega, encaixa bé en aquest perfil de “pel·lícula que ho poses sense pensar-t'ho gaire” al mig de les vacances.
Un altre factor clau és que Netflix ja ha construït una base de fans de la saga dins del seu propi catàleg. Les cinc primeres entregues estan disponibles per als subscriptors a Espanya, cosa que facilita que qui arribi a la sisena part a l'estiu pugui repassar o descobrir les anteriors sense sortir de la mateixa plataforma. Aquesta “efecte marató” sol traduir-se en una nova empenta de popularitat per a la franquícia completa.
Quin compte Torrente president: sàtira política i cameos per tot arreu
Més enllà de les xifres i de l'espera per al streaming, part de l'interès per aquest lliurament ve de la premissa. En Torrent president, José Luis Torrente fa el salt a la política i es converteix en candidat a la presidència del Govern, de la mà d?un partit fictici anomenat Nox.
La pel·lícula es presenta com una sàtira sense filtres sobre la política espanyola actual, en què no es lliura pràcticament ningú. La trama reparteix estopa a esquerra, dreta ia tot allò que es mou al voltant de les institucions, amb l'estil habitual de la saga: acudits gruixuts, incorrecció política i un protagonista convençut de ser l'heroi que Espanya necessita, malgrat les seves mancances evidents.
Segons ha explicat el mateix Segura a diverses entrevistes, la cinta s'alimenta dels debats i tensions del panorama polític recent, però portats al terreny de l'humor més gamberro. Les arengues de bar de Torrente, carregades de masclisme, teories conspiranoiques i frases per emmarcar, criden l'atenció dels assessors de Nox, que veuen en aquest “ganyà” el rostre perfecte per connectar amb un tipus de votant molt concret.
Com sol passar a la franquícia, el repartiment està ple de cameos i cares conegudes, tant del món de l'espectacle com d'altres àmbits mediàtics. Part de l'atractiu per a molts espectadors passa precisament per descobrir qui apareix i en quina situació, cosa que la promoció ha cuidat al màxim en no desvetllar gaire abans de l'estrena.
Aquest enfocament ha ajudat que la conversa en xarxes giri no només al voltant de la recaptació, sinó també als cameos, les picades d'ullet i els límits de l'humor que planteja la pel·lícula. Per bé o per mal, Torrente torna a situar-se al centre del debat, com ja va passar amb anteriors entregues.
Una promoció atípica i un públic que pregunta per Netflix
Un altre dels aspectes cridaners d'aquest llançament ha estat la manera com s'ha comunicat. Santiago Segura ha optat per una campanya de promoció poc convencional, amb menys tràilers i materials clàssics dels habituals en una gran estrena. Bona part del soroll s'ha generat a través d'entrevistes puntuals, aparicions molt mesurades en programes com el formiguer i, sobretot, del boca-orella.
En aquest context, el director ha reconegut que la pregunta que més li repeteixen aquests dies no és de què va la pel·lícula, sinó quan es veurà a Netflix. El clàssic “n'hi haurà una altra de Torrent?” ha deixat pas a un més prosaic “quan surt a la plataforma?”, reflex clar del canvi de costums: cada cop més gent dóna per fet que acabarà veient la pel·lícula a casa, encara que passi abans per taquilla.
De fet, la resposta viral a X sobre l'estrena estiuenca a Netflix encaixa amb aquest gir del públic. Un espectador amb discapacitat auditiva li explicava que no trobava cines propers amb subtítols per a persones sordes, i li demanava una orientació sobre quan la podria veure en streaming. La contestació de Segura, més enllà de l?anècdota, subratlla la importància que les plataformes han guanyat com a alternativa d?accés per als que troben barreres en l?exhibició tradicional.
Alhora, el fort rendiment en sales està endarrerint de manera natural la necessitat d'afanyar el salt a plataformes. Mentre la pel·lícula segueixi sumant espectadors i milions d'euros cada cap de setmana, la prioritat de les distribuïdores serà esprémer aquesta via d'ingressos abans d'obrir la fase d'explotació següent.
En paral·lel, Netflix es reserva la carta d'una estrena que pot funcionar molt bé en un moment de l'any en què es dispara el consum digital. L'interès acumulat en cinemes i en xarxes socials servirà d'altaveu perquè, quan la pel·lícula aparegui ressaltada com a novetat al catàleg, molts usuaris l'afegeixin a la seva llista gairebé sense pensar-ho.
La saga Torrente i el futur que insinua Segura
Mentre es decideix la data concreta de llançament a Netflix, també es parla del futur de la pròpia saga. En una recent visita a el formiguer, Segura va comentar que, en principi, aquesta sisena entrega seria la darrera. Tot i això, va deixar la porta oberta a canviar d'idea si la resposta del públic arriba a certs nivells.
El director va fer broma que si la pel·lícula arribava als cinc milions d'espectadors i trobava un bon guió, es plantejaria rodar una nova entrega “dins 11 anys més”. Amb el seu habitual to irònic, va arribar a preguntar en veu alta: “Deixaré aquests cinc milions d'orfes?”, deixant clar que no descarta reprendre el personatge si la taquilla justifica l'esforç.
La veritat és que, a la vista de les dades de recaptació i del soroll mediàtic, Torrente continua sent una de les marques més potents del cinema comercial espanyol. Poques franquícies nacionals han aguantat tants anys amb una capacitat semblant per omplir sales i colar-se en la conversa pública, cosa que explica l'interès de plataformes com Netflix per assegurar-se la seva presència al catàleg.
En paral·lel, la possible estrena estiuenca en streaming podria servir com a termòmetre extra per mesurar fins a quin punt la saga manté la seva força també a l'entorn domèstic. Si el rendiment és tan sòlid com s'espera, no seria estrany que es revifessin les especulacions sobre futures entregues, encara que de moment tot quedi en mans de la imaginació del públic i del mateix Segura.
Avui dia, la situació és clara: Torrent president continua dominant la taquilla espanyola, s'ha consolidat com una de les millors estrenes nacionals dels darrers anys i ja té finestra aproximada per al seu desembarcament a Netflix: estiu, sense dia tancat, però amb totes les paperetes per convertir-se en un dels títols més comentats del catàleg a l'època de més calor.