La saga Jurassic World torna a les pantalles de la mà de Gareth Edwards, qui ha decidit plantejar una nova visió, però sense desprendre's de l'ADN que va fer gran a les pel·lícules originals de Steven Spielberg. El director britànic, reconegut per títols com Rogue Un y Godzilla, s'ha enfrontat al repte de revifar l'interès d'una franquícia que fa més de tres dècades que és en la cultura popular, apostant per un to i ritme que rendeixen homenatge als orígens de la història sense deixar de mirar endavant.
“Jurassic World Rebirth” es presenta com un film autocontingut, el guió del qual, escrit per David Koepp —també artífex del llibret original—, convida a un viatge ple de picades d'ullet, referències i certa nostàlgia per als seguidors veterans. Rebirth aspira no només a entretenir les noves generacions amb noves criatures i seqüències espectaculars, sinó també a respectar el llegat de Spielberg, equilibrant l'acció amb moments que evoquen la sorpresa i la tensió del primer Jurassic Park.
Un homenatge a l'original sota una mirada nova
El mateix Gareth Edwards ha reconegut en diverses entrevistes que la temptació d'incloure referències directes a les pel·lícules originals va ser constant durant la producció. Des de frases preses de les novel·les de Michael Crichton fins a recreacions visuals d'escenes mítiques —com l'icònic mirall retrovisor amb l'advertència “Els objectes al mirall estan més a prop del que semblen” o l'esfondrament del cartell durant un rugit de dinosaure—, la pel·lícula està plena de homenatges acuradament ubicats que busquen connectar emocionalment amb el públic.
La col·laboració entre Edwards i Koepp ha estat clau en el to final del film. Si bé el productor Frank Marshall i el mateix Spielberg van aconsellar moderació amb els “Easter eggs”, Edwards va defensar aquesta mirada nostàlgica, convençut que allò que per a l'equip original pot semblar reiteratiu, per als fans és un motiu de celebració.
A l'apartat visual, l'equip liderat per Edwards ha recreat amb detall escenaris i criatures, i ha recuperat la majestuositat dels dinosaures amb una posada en escena que prioritza la llum natural i l'espectacularitat dels paisatges. El resultat transmet la sensació de sorpresa que va caracteritzar la saga als seus inicis, aconseguint que tant personatges com espectadors s'enfrontin de nou al desconegut.
Trama renovada i picades d'ullet per a tots els públics
“Jurassic World Rebirth” inicia quan Zora Bennett (Scarlett Johansson), mercenària contractada per una farmacèutica, parteix a la recerca d'ADN de dinosaure amb l'objectiu de desenvolupar un medicament contra malalties cardíaques. Al costat, el Dr. Henry Loomis (Jonathan Bailey), paleontòleg deixeble d'Alan Grant, i un grup variat format per científics i mariners, s'endinsen en una illa tropical on els híbrids prehistòrics campen a gust.
La trama s'entrellaça amb la de la família Delgado —un pare i les seves dues filles, acompanyats del nuvi d'una— que, després d'un incident en el seu veler, es veu obligada a sobreviure a la mateixa illa. Aquest recurs connecta amb la tradició de la franquícia de posar famílies en situacions límit, barrejant suspens, acció i tocs dhumanitat.
Les picades d'ullet al passat no es limiten a allò visual; el guió incorpora frases i escenes inspirades tant en els llibres com en les pel·lícules anteriors. Es poden reconèixer objectes, vestuaris i referències a personatges històrics com el Dr. Grant, així com la mítica samarreta de pelicà que recorda la seqüència final del primer lliurament. Fins i tot es rescaten passatges de les novel·les de Crichton mai abans adaptats, com la seqüència de la bassa i el T. rex.
Les escenes d'acció i suspens, especialment aquelles en què els personatges són assetjats en entorns claustrofòbics (una benzinera, una estació de servei o l'interior d'una cuina improvisada), busquen replicar la tensió de les millors seqüències de “Jurassic Park”. La banda sonora de John Williams, reinterpretada per Alexandre Desplat, acompanya aquests homenatges, elevant els moments de més impacte visual i emocional.
El paper de Gareth Edwards com a director i la incògnita del futur
Tot i que l'estrena de Jurassic World Rebirth ha generat un important debat al voltant del rumb de la franquícia, Gareth Edwards s'ha mostrat contundent: la seva intenció era signar una pel·lícula independent. En les seves pròpies paraules, no existeixen, almenys de moment, “converses reals sobre una seqüela”, i tant ell com l'equip s'han estimat més centrar-se a fer “la millor pel·lícula possible”, tal com ha declarat en diferents mitjans especialitzats.
El director considera que les millors sagues neixen d'històries que primer funcionen de manera independent i que els debats sobre segones parts només tenen sentit si hi ha una idea que realment ho justifiqui. De fet, ha afirmat que només contemplaria un retorn si el projecte i la proposta fossin prou sòlids i originals, evitant caure a la rutina de repeticions o referències buides.
Tot i així, la continuació de la franquícia dependrà, en bona mesura, del èxit comercial d'aquest nou lliurament. Amb un pressupost estimat en 180 milions de dòlars i la pressió d'igualar els resultats de les anteriors (totes van superar els 1.000 milions a taquilla), Universal Pictures esperarà les primeres dades abans de decidir el futur immediat dels dinosaures al cinema.
Per ara, el retorn de Gareth Edwards ha tornat part de la frescor i l'espectacularitat a la saga, encara que la crítica assenyala que el guió pateix certes mancances d'originalitat i que els personatges, malgrat el carisma dels intèrprets principals, no aconsegueixen superar el magnetisme dels originals. La pel·lícula funciona com a blockbuster estiuenc, ple de picades d'ullet per als fans i amb escenes que llueixen especialment bé en pantalla gran.