El mes d'octubre passat el famós artista britànic Banksy va orquestrar una performance molt peculiar que serà recordada durant molt de temps. L'artista sense identitat va preparar un quadre d'una de les seves obres perquè fos subhastat a la casa de subhastes Sotheby's, amb la sorpresa que a l'interior del marc havia amagat una trituradora que es va encarregar de destruir el llenç una vegada que la subhasta es va completar (recordem que va assolir els 1,04 milions de lliures).
El succés no va trigar a aparèixer per les xarxes, arribant fins i tot a aparèixer vídeos del moment en què el quadre començava a autodestruir-se per art de màgia. Deixant de banda si l'acció va estar bé o no (la persona que va pujar per l'obra va seguir endavant amb la seva oferta després del que va passar), un altre tema força interessant que ens arriba avui està relacionat amb el canal de YouTube de Banksy.
Retirat per infracció del Copyright
Imagina que enregistres un vídeo amb la teva càmera, el puges a YouTube i es fa viral. Però hi ha algú amb més poder d'influència que utilitza el teu vídeo, cosa que se't torna en contra, traduint-se en la retirada del teu vídeo (l'original) per infracció del copyright. Quina bogeria, no? Doncs això és just el que ha passat a Banksy. L'artista té un canal de YouTube força abandonat que actualitza exclusivament quan té alguna cosa a dir. En el cas de la subhasta sabotejada estava clar que donaria els seus fruits, i així va ser, ja que el canal va publicar un enregistrament en què es veia tot el procés de disseny i creació del famós quadre destructor.
El vídeo òbviament va ser compartit infinitament, ia Canal+ França van decidir fer-lo servir per a les seves emissions, pujant-lo també al seu canal. I és aquí on neix el problema, ja que l'algorisme de copyright de YouTube ha donat un fals positiu, creient que el vídeo original de Banksy era una còpia del de Canal Plus França. El resultat? El vídeo del vostre creador ja no està disponible, i en intentar reproduir-lo un bonic missatge d'“aquest vídeo conté contingut de Canal Plus, que l'ha bloquejat per drets de copyright”.
L'error ha estat descobert per un youtuber, que no ha trigat a denunciar el cas ia enviar una reprimenda a Canal Plus, per comptar amb un privilegi semblant a l'hora d'identificar els seus vídeos.
What a bloody joke.
Banksy's own original vídeo has been false copyright claimed and blocked by @canalplus@teamyoutube your system is a joke, @canalplus MUST at the very least llose their content ID privilege.Si us plau, re-tweet per a carregar pressure en fixar aquest broken system. pic.twitter.com/nWWR6L81gf
— Dave Jones (@eevblog) 5 de desembre de 2018
L'article 13 i els seus perills
Tenint en compte la repercussió que va tenir el vídeo i com n'és de fàcil demostrar el que és evident, pot ser que la solució no trigui a aparèixer massa, encara que els mètodes de control de YouTube quedin força en evidència. Però el veritablement interessant de l'assumpte és que aquest cas ens serveix per fer-nos una idea del que pot suposar el Article 13 en pràctica.
Com segur t'hauràs assabentat, a la UE han presentat un primer esborrany que pretén modificar la Llei del Copyright. Fins ara, les demandes per infracció de contingut devien recaure sobre els usuaris que pujaven els continguts, cosa òbviament força complicada de controlar tenint en compte la quantitat d'informació i usuaris que circulen per internet. A causa d'aquest caos, la Unió Europea vol facilitar el procés de denúncies, així que pretendre modificar la llei apuntant directament els serveis que allotgen els continguts il·legals.
Dit això, fins ara, si algú pujava un contingut que violava el copyright d'alguna companyia, calia esperar fins que YouTube es fes càrrec del cas, cosa que normalment només passava si el vídeo començava a generar força visites (cridava l'atenció) o si el rastrejador trobava alguna coincidència. En cas que YouTube (o qualsevol altre servei similar) no s'adonés de la infracció, el vídeo seguia publicat sense problemes, tot esperant un toc d'atenció dels seus veritables creadors. Aquesta passivitat o manca de responsabilitat (una dura càrrega de treball per a YouTube, tot cal dir-ho) es deu simplement que l'actual llei obliga a demanar directament a l'usuari que va apujar el contingut, i és aquí on rau el problema, perquè, ¿ qui dimonis és PinkyVideos456?
Amb aquest panorama, la Unió Europea planteja una nova manera de posar fre al problema, i per això vol col·locar la pilota a la teulada dels serveis de continguts. Si un vídeo il·legal es publica a YouTube, el problema i la demanda és per a YouTube, que és qui deu vetllar per la legalitat dels continguts dels seus usuaris.
Una Intel·ligència Artificial no tan intel·ligent
I és aquí on rau el problema que veiem perfectament en el cas de Banksy. El rastrejador automàtic de YouTube va pensar que el vídeo de l?artista era una còpia il·legal de Canal Plus França, quan és precisament el contrari. Què creus que passarà amb els usuaris del servei? Quants vídeos seran marcats erròniament si YouTube ha d'assegurar-se de no rebre cap demanda per infracció del Copyright?
Com segur que hauràs vist, el servei de Google s'està omplint de vídeos sobre aquesta temàtica. “L'article 13”. Els creadors de continguts temen pels seus propis canals, ja que les seves creacions estaran força limitades (no podràs ni comentar un tràiler d'una pel·lícula) i com cal esperar, les visites baixaran considerablement, i amb elles els seus ingressos.
Què seria internet sense memes? I sense paròdies d'altres vídeos?