El ús de mòbils en concerts s'ha tornat a situar al centre del debat públic després de l'últim episodi protagonitzat per Enrique Bunbury a Quito. El que havia de ser una nit dedicada a la música i l'emoció va esdevenir viral arran de la reacció de l'artista aragonès. Aquest incident ha posat sobre la taula la tensió entre la innovació tecnològica i l'experiència autèntica en directe.
Tot va començar durant un concert de la gira Huracà Ambulant, quan Bunbury, visiblement molest, va decidir aturar l'actuació en adonar-se que un assistent a primera fila no parava de gravar amb el mòbil. Les seves paraules, tan contundents com sinceres, van posar en relleu una molèstia que comparteixen cada cop més músics i assistents.
L'incident al concert de Quito
L'escena va ser tan clara com a inusual. Bunbury va interrompre la cançó i es va dirigir directament al públic: «Tot el concert amb la càmera gravant. Si ets aquí a primera fila, segur que hi ha molta gent que li agradaria ser-hi, gaudint, connectant, participant del concert, cantant les cançons, utilitzant les mans per alguna cosa més que tenir un apèndix tecnològic», va pronunciar l'artista davant dels aplaudiments i alguna mostra de desconcert de l'auditori.
El músic va insistir que la presència constant de mòbils interfereix en lexperiència col·lectiva, no només per a qui grava, sinó també per als que estan al voltant i per als mateixos músics. La sobreutilització de dispositius pot distracció latenció i disminuir la intensitat del moment en viu. «Vostès deixen de participar pel fet de tenir un telèfon, i vostès incomoden i fan que el concert sigui pitjor», va rematar abans de demanar disculpes per haver hagut de parar la cançó: «A mi m?ha tret totalment la concentració».
Una tendència que genera divisió i polèmica
La reacció de Bunbury no va trigar a propagar-se per xarxes socials on les opinions del públic es van dividir.Una part dels assistents i seguidors va donar suport totalment a l'artista, expressant la seva cansament davant la proliferació de pantalles que, segons consideren, dificulten la immersió a l'espectacle i redueixen la interacció amb l'artista.
Fins i tot es van poder llegir comentaris com “és ridícul veure el concert per la pantalla del mòbil” i mencions a la incomoditat d'haver d'esquivar braços enlaire i dispositius durant gran part de l'esdeveniment. Altres usuaris, però, van defensar el dret a gravar com una manera personal de recordar moments especials: «Pagues l'entrada i decideixes com vols gaudir de la teva experiència».
Aquest debat no és una cosa nova i es repeteix cada cop més concerts d'artistes de tot el món. Mentre que alguns músics toleren l'ús ocasional de mòbils, d'altres prefereixen restringir-ne o prohibir-ne l'ús per preservar l'autenticitat i l'atenció en viu.
No és el primer ni l'únic artista a pronunciar-se
Bunbury no és l'únic músic que ha mostrat el seu rebuig al ús excessiu de mòbils en concerts. Artistes internacionals com Bob Dylan, Arctic Monkeys, Jack White o Ghost han demanat als seus seguidors que limitin i fins i tot prohibeixin els enregistraments amb telèfons durant els seus xous. Algunes bandes han instaurat mètodes com l'ús de bosses segellades per evitar la utilització de dispositius als seus recintes, buscant que l'experiència musical sigui més autèntica.
Aquesta postura es fonamenta en la creença que la música en directe hauria de viure plenament, sense intermediaris tecnològics. Abans de començar les gires, Bunbury ja havia demanat als seus fans: «Limiten l'ús dels cel·lulars i visquin l'experiència, no se'n penediran».
Reflex en la societat i el futur dels concerts
L'episodi de Quito evidencia una qüestió que, lluny de dissipar-se, continua generant debat a cada esdeveniment massiu: Com afecta la tecnologia la vivència col·lectiva de la música en viu?
Per a molts assistents, el costum d'immortalitzar cada instant amb el mòbil acaba per distreure del que realment importa: sentir la música en directe, compartir el moment amb milers de persones i connectar amb l?artista sense barreres tecnològiques.
La presència de telèfons als concerts ha transformat el panorama per sempre. La reacció de Bunbury, més enllà del seu enuig puntual, reflecteix el desig de molts músics i espectadors per recuperar l'autenticitat i la connexió als espectacles.
El concert va continuar amb èxit de públic i va generar un intens debat social. Bunbury, fidel a la seva filosofia, va recordar que el que passa sobre l'escenari només té sentit quan es viu en directe i sense distraccions, convidant tothom a deixar el mòbil a la butxaca i gaudir del moment present.
