La batalla corporativa per Descobriment de Warner Bros. ha esdevingut el gran culebró del sector de l'entreteniment. Netflix i Paramount Skydance es disputen un dels catàlegs més valuosos de la història de Hollywood, amb un moviment clau per part de la plataforma dels Gats: transformar la seva proposta en una oferta completament en efectiu per intentar guanyar-se els accionistes de Warner.
El que està en joc va molt més enllà d'una simple compra: l'operació pot redefinir el equilibri de poder al negoci global del streaming, amb impacte directe a Europa i Espanya, on HBO Max (i la seva futura evolució) i Netflix competeixen de tu a tu per l'atenció dels usuaris. El desenllaç marcarà com veurem cinema i sèries els propers anys.
Una oferta de Netflix totalment en efectiu per seduir els accionistes
Netflix ha mogut fitxa amb una decisió contundent: oferta totalment en efectiu. La companyia pagarà 27,75 dòlars per acció de WBD, mantenint el valor total de la transacció al voltant dels 82.700-83.000 milions de dòlars, però eliminant el component en accions pròpies que generava dubtes al mercat.
A la proposta original, Netflix plantejava un esquema mixt: 23,25 dòlars en metàl·lic i 4,50 dòlars en títols de la pròpia plataforma. Aquesta estructura incloïa a més una mena de salvaguarda: si la cotització de Netflix queia per sota de 97,91 dòlars, els accionistes de Warner rebrien més accions per compensar la diferència. Amb la forta correcció patida pel valor en borsa els darrers mesos, aquest mecanisme s'havia convertit en un punt delicat.
Les accions de Netflix han passat de nivells propers a 130 dòlars per títol a rondar els 87-88 dòlars, perdent al voltant d'una cinquena part del valor des que es va anunciar l'operació. Aquesta reculada va alimentar la percepció de risc entre els inversors de WBD, que ara veurien reduïda aquesta incertesa en rebre únicament efectiu.
Segons la documentació remesa al regulador nord-americà, la companyia finançarà la compra combinant caixa disponible, línies de crèdit i finançament compromès, preservant, segons insisteix la pròpia Netflix, un balanç “sanejat” i marge de maniobra per a futures decisions estratègiques.
Els consells d'administració de Netflix i Warner Bros Discovery han aprovat per unanimitat aquesta versió revisada de l'acord, que simplifica l'operació i pretén accelerar el calendari cap a la votació dels accionistes de WBD, prevista per a l'abril del 2026 si no hi ha més retards.
Què compra Netflix i què en queda fora: el paper de Discovery Global
El disseny de la transacció és clau per entendre el pols amb Paramount. Netflix no pretén quedar-se amb tot el conglomerat de Warner Bros Discovery, sinó únicament amb allò que considera el cor de la seva estratègia: els estudis de cinema i televisió i el negoci de streaming, inclosa la plataforma HBO Max i el servei HBO.
La resta del grup, principalment la televisió per cable i altres actius tradicionals, s'agruparà en una nova companyia anomenada Descobriment global, que cotitzarà de forma independent en borsa. En aquesta entitat quedaran integrats canals com CNN, TNT i diferents cadenes de Discovery, juntament amb altres negocis de mitjans més “clàssics” que travessen un moment de transició estructural.
Warner Bros Discovery ja havia comunicat els seus plans de separar el negoci destudis i streaming del negoci de cable, una escissió que s'hauria de completar en un termini aproximat de sis a nou mesos. Només una vegada culminada aquesta operació interna podria tancar-se definitivament la venda a Netflix, sempre que les autoritats de competència i els accionistes donin el vistiplau.
En aquest esquema, els accionistes de WBD no només cobraran els 27,75 dòlars per acció oferts per Netflix, sinó que conservaran també la participació a la nova Discovery Global. El valor que el mercat atorgui a aquesta empresa serà un dels grans debats financers els propers mesos, amb estimacions d'analistes que situen el negoci de cable en un rang d'entre dos i quatre dòlars per acció.
Els números publicats per Warner apunten que, de cara al 2026, l'àrea de televisió podria generar uns ingressos de 17.000 milions de dòlars i un ebitda ajustat al voltant de 5.400 milions. Només CNN, un dels actius més sensibles des del punt de vista polític i mediàtic, es mouria al voltant de 1.800 milions d'ingressos i uns 600 milions d'ebitda, xifres que alimenten la polèmica sobre si el cable encara té valor estratègic o no.
Paramount Skydance: una oferta més alta pel 100% de Warner
Davant aquesta estructura quirúrgica de Netflix, Paramount Skydance ha optat per una ofensiva total. La companyia liderada per David Ellison ofereix 30 dòlars per acció de WBD i planteja comprar la totalitat del grup, inclosos els canals de cable i altres actius que Netflix deixa fora.
En termes de valoració, la proposta de Paramount puja a uns 108.000-108.400 milions de dòlars, deute inclòs, davant dels 82.700 milions de l'oferta de Netflix. Sobre el paper, el preu per acció és clarament superior, un argument que la companyia ha utilitzat de manera insistent a la seva campanya pública per seduir els accionistes de WBD.
Per reforçar la seva credibilitat financera, Paramount Skydance ha incorporat fins i tot una garantia personal irrevocable de Larry Ellison, cofundador d'Oracle i un dels grans suports del projecte. L'oferta també compta amb el suport de fons sobirans com el PIF saudita i vehicles d'inversió d'Abu Dhabi i Qatar, cosa que afegeix una dimensió geopolítica al pols.
Paramount sosté que les cadenes de televisió lineal tenen poc o cap valor patrimonial, però alhora els assigna una valoració implícita entre 3 i 5 dòlars per acció dins de la seva proposta global. Aquest doble discurs ha alimentat l'escepticisme de part del mercat, tot i que diversos inversors rellevants de WBD, com ara Pentwater Capital Management o Gabelli Funds, han reconegut públicament que l'oferta de Paramount els sembla més atractiva.
El suport del consell de Warner i els dubtes del mercat
Tot i la pressió de Paramount, la cúpula de Warner Bros Discovery s'ha alineat de manera clara amb la proposta de Netflix. El consell d'administració ha reiterat diverses vegades la seva recomanació unànime a favor de l'acord amb la plataforma de streaming, destacant la “certesa de valor” que aporta el pagament en efectiu i la possibilitat que els accionistes segueixin participant en el futur de Discovery Global.
David Zaslav, president i conseller delegat de WBD, ha subratllat que la unió amb Netflix aproparia a “dues de les companyies de narrativa més grans del món”, mentre que el president del consell, Samuel A. Di Piazza Jr., ha parlat d'un “increïble valor” per als inversors gràcies a la nova estructura en efectiu.
Netflix, per part seva, insisteix que la seva oferta és “clarament superior” a la de Paramount, en centrar-se en els actius amb més creixement i permetre als accionistes evitar l'exposició completa a un negoci de televisió tradicional l'evolució del qual genera moltes incògnites. En un comunicat, Ted Sarandos ha defensat que l'operació ofereix el millor resultat per a accionistes, creadors i per a la pròpia indústria.
No tots comparteixen aquesta visió. Analistes europeus com Esther Gutiérrez de la Torre, de Bankinter, consideren que la licitació de Netflix no és tan atractiva si es compara amb els 30 dòlars per acció que posa sobre la taula Paramount pel 100% del grup. Des d'aquesta òptica, l'oferta rival evita el risc de quedar-se atrapat en un valor amb atractiu qüestionable com la futura Discovery Global, cosa que preocupa especialment inversors institucionals.
Bankinter també recalca que l'operació implicaria elevar de manera significativa el deute de Netflix, fins a nivells propers a 3,5 vegades ebitda, des de ràtios molt més conservadors actuals. Aquest palanquejament addicional, unit a l'augment previst de la despesa en continguts, ha alimentat un debat sobre si el mercat valora adequadament els riscos financers de la compra.
Impacte potencial a l'streaming global ia Europa
Més enllà de la baralla de xifres, el gran interrogant és com afectaria aquesta integració el mosaic de l'entreteniment. La combinació de la base de clients de Netflix amb el catàleg de Warner i HBO Max situaria el nou grup com el servei de streaming més gran del món per quota, per davant de Disney+, Prime Video o Apple TV+, amb un pes especialment significatiu als Estats Units i Europa.
Estimacions del sector apunten que la fusió podria atorgar a Netflix una quota superior al 30% al mercat global del streaming, un nivell que inevitablement encendria les alarmes de reguladors de competència tant a Washington com a Brussel·les. Representants polítics nord-americans, entre ells Donald Trump o la senadora demòcrata Elizabeth Warren, ja han mostrat les reserves sobre un grau de concentració tan elevat.
A Europa, alguns eurodiputats han advertit del risc que una plataforma resultant tan dominant redueixi la diversitat de continguts i limiti la capacitat de negociació de productors independents, inclosos els espanyols. Un gegant que agrupi Netflix i HBO concentraria un poder enorme sobre el finançament i la distribució de sèries i pel·lícules europees.
Pel públic a Espanya, l'operació es podria traduir en una integració de catàlegs que ajuntés els grans títols d'HBO amb els originals de Netflix sota un mateix sostre: de Joc de trons i The Last of Us a La casa de paper, Elit o produccions locals recents. Alhora, es podrien produir reajustaments en preus, paquets i finestres d'exhibició que encara estan per definir.
Els sindicats de la indústria i diferents associacions creatives temen que una consolidació d'aquesta mida pugui derivar en menys projectes, més estandardització de formats i, en darrer terme, destrucció d'ocupació, especialment si la prioritat passa a ser la rendibilitat a curt termini davant de l'experimentació creativa.
Hollywood, les sales de cinema i el llegat de Warner
Un dels punts més sensibles de la discussió és què passarà amb l?històric segell de Warner i la seva relació amb les sales de cinema. Ted Sarandos ha promès mantenir la finestra d'estrena a cinemes de 45 dies per a les noves produccions dels estudis, en la línia del que Warner aplica en els últims temps, com a gest per calmar els temors d'exhibidors i cineastes.
L'operació catapultaria Netflix al lloc de major productor cinematogràfic del planeta, heretant un catàleg que inclou clàssics com Casablanca, El Padrí, Cantant sota la pluja o sagues contemporànies tan potents com Harry Potter, El Senyor dels Anells o l'univers DC amb Batman i Superman.
Al terreny de les sèries, la unió posaria sota el paraigua de Netflix els títols emblemàtics de HBO —Els Soprano, Joc de trons, L'ala oest de la Casa Blanca, entre d'altres—, reforçant el seu pes no només com a plataforma de distribució, sinó com a arxiu essencial de la cultura audiovisual recent.
Des de Hollywood, no pocs professionals han mostrat inquietud davant la idea que un dels grans estudis clàssics quedi absorbit per una plataforma de streaming. Temen que s'alteri la manera de produir i estrenar pel·lícules, i que la lògica de l'algorisme prevalgui sobre la del risc creatiu, en un moment en què la indústria ja arrossega les seqüeles de la pandèmia i les vagues de guionistes i actors.
Sarandos, en entrevistes recents, ha intentat desmarcar-se d'aquesta visió assegurant que Netflix no busca retallar la producció ni reduir personal, en contrast amb l'estratègia que atribueix a Paramount. Segons l'executiu, “necessiten totes aquestes pel·lícules i totes aquestes sèries”, un missatge dirigit tant a empleats de Warner com a creadors inquiets pel seu futur.
Dimensió política i regulatòria del pols
El procés no es desenvolupa al buit. La pugna per Warner té una forta càrrega política als Estats Units, amb actors com Donald Trump mostrant obertament el seu interès pel destí de cadenes com CNN, una de les veus més crítiques amb la seva figura.
Trump ha arribat a expressar que preferiria que Paramount es fes amb el control de WBD, una posició que encaixa amb la proximitat entre l'expresident i Larry Ellison. La idea d'una CNN “menys hostil” ha estat esmentada en diferents cròniques polítiques, cosa que afegeix un matís especialment delicat a qualsevol decisió sobre la venda.
Els reguladors antimonopoli, tant als EUA com potencialment a la Unió Europea, hauran de valorar si una fusió d'aquesta mida limita de manera inacceptable la competència. Grups comercials i associacions del sector han advertit de possibles pèrdues d'ocupació i menys varietat d'oferta cultural si continuen les grans concentracions empresarials.
Netflix i Warner calculen que, des de l'acord inicial assolit al desembre, podrien necessitar entre 12 i 18 mesos per tancar completament la fusió, assumint que s'obtinguin totes les autoritzacions requerides. No es descarta que les autoritats imposin condicions, desinversions o compromisos específics en matèria de continguts i neutralitat competitiva.
Mentrestant, la oferta hostil de Paramount i els seus moviments legals a Delaware poden allargar encara més els terminis. Cada recurs o ampliació de l'opa afegeix noves capes d'incertesa a un procés que ja és, per ell mateix, un dels més complexos que ha viscut la indústria audiovisual.
Com afecta tot això Netflix com a empresa
En paral·lel a la guerra d'ofertes, l'evolució borsària de Netflix s'ha vist clarament condicionada per l'operació. Tot i haver presentat uns resultats trimestrals sòlids, el mercat ha reaccionat amb cautela davant l'augment de deute i la magnitud del desemborsament que suposaria integrar WBD.
Firmes d'anàlisi com Bankinter han iniciat cobertura sobre Netflix amb recomanació de compra i un preu objectiu al voltant dels 109 dòlars per acció, la qual cosa implicaria un potencial de revaloració proper al 30% des de nivells actuals. Tot i això, aquesta visió positiva conviu amb recels sobre l'impacte de la compra de Warner al balanç.
Una part dels analistes considera que si l'operació finalment no tira endavant, el desenllaç podria actuar com a revulsiu a curt termini per a la cotització. El motiu és doble: per una banda, Netflix evitaria disparar el seu endeutament fins a 3,5 vegades ebitda; de l'altra, podria reprendre recompres d'accions, ara aparcades en espera de veure què passa amb l'opa.
També hi ha el debat sobre si el mercat està descomptant de manera suficient el risc regulatori i polític associat a aquesta integració. Un bloqueig per part de les autoritats, després de mesos de negociació i costos financers, seria un escenari incòmode per a totes les parts implicades, inclosos els accionistes europeus que segueixen de prop el desenllaç.
Mentrestant, Netflix defensa que la seva capacitat de generació de caixa i la seva posició líder al streaming li permeten abordar una operació d'aquesta escala sense comprometre'n el futur, i que la combinació amb Warner en reforçaria el múscul creatiu i la presència global, també en mercats com l'espanyol.
La lluita per aconseguir Warner Bros Discovery ha destapat totes les tensions latents en el negoci de l'entreteniment: xoc entre models tradicionals i plataformes, pressió política sobre els grans mitjans, concentració de poder en el streaming i dubtes sobre fins on pot arribar la consolidació sense danyar la competència. L'oferta totalment en efectiu de Netflix, recolzada pel consell de WBD però contestada per Paramount i part del mercat, situa els accionistes al centre d'una decisió que no només marcarà el futur de tres grans companyies, sinó també la manera com milions d'espectadors a Espanya, Europa i la resta del món accediran al cinema i les sèries la dècada vinent.
