Una polèmica nova ha sacsejat l'entorn financer i tecnològic després de l?anunci de Robinhood sobre el llançament de tokens digitals d?empreses privades com OpenAI. Això ha provocat una ferma resposta per part de la signatura d'intel·ligència artificial, que afirma no haver donat el seu consentiment ni tenir cap relació amb la iniciativa.
La situació ha generat nombroses preocupacions tant legals com ètiques al voltant de la tokenització d'actius, especialment quan s'involucren empreses que no cotitzen a la borsa i els valors de les quals es troben fora de l'àmbit públic.
OpenAI rebutja la seva vinculació amb els tokens llançats per Robinhood
OpenAI es va manifestar públicament per deixar clar que no té cap mena de relació amb els anomenats “tokens d'OpenAI” que han començat a circular a la plataforma Robinhood. En una publicació, la companyia va assegurar explícitament que no va aprovar ni va participar a l'emissió d'aquests actius digitals.
"No ens associem amb Robinhood, no hi vam estar involucrats i no ho vam donar suport", va escriure l'empresa. A més, van insistir que qualsevol moviment de capital relacionat amb OpenAI requereix la seva autorització, cosa que no va passar en aquest cas.
La reacció va ser immediata, fins i tot per part d'Elon Musk, excofundador d'OpenAI i actual CEO de SpaceX, que va respondre rotundament a la situació dient que era una “equitat falsa”.
Robinhood va argumentar que els tokens permeten als inversors europeus accedir al valor d'empreses privades sense tenir accions reals, oferint així una exposició “indirecta” a mercats que abans estaven reservats a grans capitals.
Aquests tokens funcionen com a contractes digitals, registrats a la blockchain, que repliquen el comportament de certes accions privades, però sense atorgar propietat ni drets de vot.
Qüestionaments legals al voltant de la tokenització no autoritzada
Juristes especialitzats han assenyalat els múltiples buits legals que envolten aquesta proposta de tokens. Als EE. UU., per exemple, s'adverteix que aquests productes podrien estar infringint les lleis de valors a causa de la manca de transparència i l'estructura complexa dels vehicles de propòsit especial (SPV) usats per recolzar-los.
Segons Kurt Watkins, expert en legislació financera, l'estructura que amaga els detalls clau per a l'inversor podria motivar la intervenció de la Comissió de Borsa i Valors (SEC). La classificació d'aquests instruments com a valors desencadena obligacions de registre i divulgació que Robinhood aparentment no ha complert.
La manca de protecció a l'inversor, unida a l'opacitat sobre el comportament real del token en relació amb el valor d'OpenAI, fa que aquests productes puguin ser considerats com financerament enganyosos per les autoritats.
Addicionalment, el disseny del sistema de distribució d'aquests tokens també va ser criticat, ja que limita la negociació a usuaris aprovats i dins l'entorn tancat de Robinhood, cosa que impedeix la seva integració amb ecosistemes DeFi oberts.
L'auge de la tokenització i el seu impacte a la inversió minorista
Robinhood no és l'única plataforma que aposta per la tokenització. Altres firmes com Republic també han anunciat iniciatives similars, amb l'objectiu declarat de democratitzar l'accés a les oportunitats d'inversió a empreses privades d'alt perfil com OpenAI.
Tot i això, aquesta aproximació ha generat dubtes sobre si realment s'està ampliant l'accés o simplement s'està donant una nova capa digital de complexitat a actius ia difícils d'entendre per al públic general.
Els inversors han de saber que aquests tokens no atorguen beneficis tradicionals com a dividends o poder de decisió. L'única cosa que ofereixen és una exposició econòmica al preu estimat que tindrien les accions reals en mercats privats.
El fet que es tractin de representacions digitals sense respatller real pot provocar confusió i expectatives infundades, especialment entre els inversors menys experimentats.
La resposta dels reguladors i el futur del mercat tokenitzat
La controvèrsia amb els tokens d'OpenAI ha incrementat latenció que els reguladors presten a aquest tipus de productes. La SEC i altres organismes internacionals ja estudien com encaixar aquestes noves eines dins dels marcs legals existents.
Segons experts legals, la clau per al desenvolupament sostenible del mercat de tokens és que les plataformes obtinguin l'autorització directa de les empreses els valors de les quals representen. Només amb un marc clar es podrà protegir els inversors i incentivar la innovació.
El debat també ressalta el conflicte entre innovació i regulació.Mentre que alguns veuen en la tokenització una via per modernitzar l'accés al capital, altres temen que es repeteixin escenaris del passat com les fallides ICOs o plataformes fraudulentes que van acabar afectant la confiança pública.
OpenAI, per part seva, ha reiterat que no recolza ni participarà en cap procés de tokenització de les seves accions sense complir estrictament els seus protocols interns i les lleis corresponents. Això marca una línia clara respecte a la validesa dels tokens llançats fins ara.
El cas ha posat de manifest els desafiaments d'adaptar les finances tradicionals al món blockchain, on els límits entre actiu real i representació digital encara no estan clarament definits.
L'episodi dels tokens d'OpenAI reflecteix una tensió creixent en el món de les finances descentralitzades. D'una banda, hi ha una clara intenció d'ampliar l'accessibilitat a la inversió mitjançant tecnologies com blockchain. De l'altra, la manca de regulació i de consentiment explícit per part de les companyies tokenitzades qüestiona la legalitat i l'ètica d'aquestes iniciatives. Les properes passes de reguladors, plataformes com Robinhood i empreses com OpenAI definiran el futur d'aquest incipient però polèmic model financer.