Les autoritats de Països Baixos han donat un cop sobre la taula contra les pràctiques agressives de monetització en videojocs. Un tribunal de Rotterdam ha confirmat una important sanció econòmica contra Epic Games, creadora de Fortnite, per la manera com el joc impulsa els menors a gastar diners dins de la seva botiga virtual.
La decisió judicial dóna suport al criteri del regulador neerlandès de consum i mercats i obliga, a més, a canviar de manera vinculant el disseny de la Botiga d'Objectes del joc. L'objectiu és reduir la pressió que senten els nens i adolescents quan s'enfronten a ofertes temporals, missatges insistents i rellotges de compte enrere que els empenyen a comprar sense pensar-s'ho gaire.
Multa milionària a Epic Games per pràctiques deslleials
El cas se centra en com Fortnite presenta i promociona els articles digitals que es compren amb diners reals, com vestits, gestos, embolcalls i altres elements cosmètics. Encara que la manera Battle Royale és gratuïta, el negoci del joc se sosté gràcies a aquestes microtransaccions, que generen a Epic Games ingressos de milers de milions de dòlars cada any.
L'Autoritat Neerlandesa per a Consumidors i Mercats (ACM) va imposar dues sancions que sumen 1.125.000 euros per pràctiques comercials considerades deslleials. Segons el regulador, la publicitat integrada en el propi joc i el disseny de la botiga no eren neutrals, sinó que estaven construïts per empènyer de manera agressiva els menors a comprar.
Un tribunal de Rotterdam ha donat suport ara a l'ACM, confirmant tant les multes com una ordre vinculant per reformar la Botiga d'Objectes. Aquesta ordre no es limita a castigar l'empresa, sinó que obliga Epic a introduir canvis concrets que redueixin la pressió comercial sobre els jugadors més joves.
La resolució judicial destaca que la combinació de disseny visual, missatges i limitació temporal generava un entorn on els menors tenien poques possibilitats de prendre una decisió calmada i prou informada sobre les seves compres.
Missatges directes i escassetat artificial a la Botiga d'Objectes
Un dels punts clau del cas és el tipus de missatges que Fortnite mostrava a la botiga. El tribunal considera provat que expressions com “aconseguiu-ho ara” o “fes-t'hi”, acompanyades de botons molt destacats, funcionen com una trucada directa a la compra adreçada a nens.
Sota la normativa de protecció al consumidor als Països Baixos, la incitació directa a comprar dirigida específicament a menors està expressament prohibida. No es tracta només de la frase en si, sinó del context: colors cridaners, ubicació del botó de compra i la relativa ocultació de les opcions per sortir o cancel·lar.
A més, el tribunal coincideix amb l'ACM que el disseny de la Botiga d'Objectes en generava una "escassetat artificial" a través d'ofertes que es renovaven cada 24 hores. La presència de rellotges de compte enrere i la manca d'informació clara sobre quins articles desapareixerien i durant quant de temps afegien pressió addicional.
Aquesta barreja de temps limitat, missatges insistents i manca de transparència es considera especialment problemàtic quan el públic objectiu inclou menors. Per als jutges neerlandesos, aquest entorn pot distorsionar el comportament dels nens i fomentar compres impulsives que no haurien fet en altres circumstàncies.
La sentència subratlla que, encara que molts jocs utilitzen estratègies similars, quan el disseny s'adreça a menors la vara de mesurar ha de ser més estricta, precisament per la vulnerabilitat d'aquest grup i la menor capacitat per resistir a la pressió comercial.
Arguments d'Epic Games i rebuig del tribunal
Epic Games va intentar defensar-se al·legant que Fortnite inclou mesures per limitar errors i abusos a les compres. Entre elles, va citar la possibilitat de cancel·lar adquisicions recents, l'existència de tiquets de devolució per desfer compres i l'opció que els pares apliquin controls parentals als comptes dels fills.
No obstant això, el tribunal de Rotterdam va considerar que aquestes salvaguardes actuen després del moment crític de la decisió, i no abans. És a dir, no eviten que els menors se sentin pressionats per missatges urgents, rellotges de compte enrere i ofertes que semblen desaparèixer immediatament.
La decisió judicial se centra en el període analitzat pel regulador, comprès entre desembre de 2020 i desembre de 2021, i conclou que les eines citades per Epic no neutralitzaven la pressió prèvia al clic de compra durant aquests mesos.
Per al tribunal, la qüestió de fons no és si tècnicament hi ha un botó per tornar els diners o si els pares poden, en teoria, configurar restriccions, sinó si el disseny global de lexperiència de compra és compatible amb la protecció que la llei atorga als menors. I, en aquest cas, la resposta que dóna la justícia neerlandesa és negativa.
La Cort també remarca que l'existència de controls parentals no eximeix l'empresa de responsabilitat directa a l'hora de no exercir pressió indeguda sobre un col·lectiu especialment protegit, com són els nens i adolescents.
Canvis obligatoris a la botiga per als menors neerlandesos
A més de les multes, la decisió inclou una sèrie de mesures obligatòries per modificar com es mostren els productes a la Botiga d'Objectes, especialment quan l'usuari és menor d'edat i es troba als Països Baixos.
Entre les exigències figura la eliminació de comptadors, rellotges de compte enrere i senyals gràfics que incrementin la sensació durgència o de pèrdua imminent duna oportunitat. La idea és rebaixar el to de “corre o t'ho perds” que, segons el regulador, dominava l'experiència prèvia.
El tribunal ordena també a Epic Games que aclariu de forma visible fins quan estarà disponible cada article i, quan escaigui, que ampliï el temps de compra perquè els jugadors puguin valorar millor si realment volen gastar diners en aquest contingut digital.
En el cas concret dels jugadors menors de 18 anys als Països Baixos, la resolució és més estricta: només se'ls podran mostrar articles que estiguin disponibles durant més de 48 hores. Es pretén evitar que es vegin arrossegats per la urgència d'ofertes ultracurtes.
Aquestes obligacions tenen caràcter vinculant i senten un precedent sobre com s'han d'adaptar les botigues de videojocs quan operen en mercats europeus amb normatives de protecció del menor especialment actives, com el neerlandès.
Rellevància per al mercat europeu i per a les famílies
La decisió dels Països Baixos s'emmarca en un context en què les autoritats europees observen amb lupa la manera com els videojocs monetitzen els seus usuaris, sobretot quan el públic majoritari inclou nens i adolescents. En els darrers anys, la discussió sobre caixes de botí, compres integrades i dissenys addictius ha anat a més.
Tot i que la decisió s'aplica de manera directa al territori neerlandès, el seu impacte pot anar més enllà. Epic Games opera a escala global i, a la pràctica, ajustar l'experiència de compra només per a un país pot resultar complicat, cosa que obre la porta que alguns canvis acabin estenent-se a altres mercats europeus.
Per a les famílies, la resolució suposa un suport a les creixents preocupacions sobre els diners que els menors gasten en jocs aparentment gratuïts. Molts pares han topat amb càrrecs inesperats a les seves targetes o comptes bancaris arran de compres impulsives o poc transparents dins de títols molt populars.
El cas de Fortnite als Països Baixos podria servir de referència perquè altres reguladors de la Unió Europea revisin més a fons les pràctiques comercials de les grans plataformes de joc, especialment quan combinen interfícies molt cridaneres amb terminis estrets i recompenses percebudes com a exclusives.
La sentència neerlandesa posa sobre la taula que la protecció dels menors en entorns digitals no es limita a la privadesa o als continguts inapropiats, sinó que també abasta la manera com se'ls convida a gastar diners dins d'experiències lúdiques que, en principi, es presenten com a gratuïtes.
El moviment dels Països Baixos contra Epic Games marca un punt d'inflexió en la manera d'entendre la responsabilitat de les companyies de videojocs respecte dels usuaris més joves, i envia un missatge clar: les tècniques de pressió comercial basades en escassetat artificial i urgència extrema tenen un límit legal quan hi ha menors pel mig.