En els darrers mesos, el debat sobre la conservació digital dels videojocs n'ha cobrat una
rellevància notable a Europa i més enllà. Amb la proliferació de títols digitals i serveis en línia, un creixent nombre de jugadors ha vist com jocs que van comprar quedaven
inaccessibles després del tancament de servidors. Aquesta situació ha generat preocupació entre consumidors i aficionats, especialment quan aquests jocs desapareixen sense oferir opcions per continuar gaudint-los. així neix
Stop Destroying Videogames, una iniciativa ciutadana que s'ha transformat en un moviment de gran abast.
L'objectiu d' Stop Destroying Videogames és clar: evitar que els videojocs adquirits legalment siguin desactivats o inutilitzats de manera unilateral per part de les companyies. El moviment demana que, almenys, s'ofereixin solucions per mantenir l'accés al joc després de retirar-los dels servidors oficials. La recollida de firmes, que ja supera el milió exigit per a la seva consideració per la Comissió Europea,
suposa un pas determinant perquè la problemàtica sigui valorada des de les institucions comunitàries.
Per què sorgeix Stop Destroying Videogames?
Aquesta iniciativa pren força en un context on els videojocs digitals depenen sovint de serveis en línia per funcionar. Casos recents, com ara la retirada d'Anthem o The Crew, han posat de manifest que els jugadors poden perdre l'accés fins i tot a títols pels quals han pagat. El moviment sosté que la relació entre l'usuari i el joc hauria de tenir més garanties per evitar que una compra digital es converteixi en un producte temporal.
No es tracta només de mantenir servidors oberts eternament. editores i desenvolupadores facilitin modes alternatius —com la possibilitat de jugar fora de línia o crear servidors propis— en cas que el suport oficial arribi al final. Tot això sense reclamar els drets intel·lectuals, d'autor o d'explotació comercial dels títols en qüestió, sinó simplement laccés bàsic per part del consumidor.
Avanços i reptes de la iniciativa
Malgrat que la recollida de signatures ha arribat al milió requerit, el procés no acaba aquí. Segons la normativa de la Iniciativa Ciutadana Europea, aquest suport obliga a la Comissió Europea a estudiar la proposta i emetre una resposta. No obstant això, no garanteix que s'aprovi una regulació immediata. A partir d'aquest punt, els òrgans competents analitzaran la situació i avaluaran com es poden protegir millor els consumidors en el marc del mercat digital, sense deixar de considerar els interessos legítims de desenvolupadores i editores.
Entre els desafiaments més destacats hi ha qüestions tècniques i legals, com les possibles llicències de tercers (música, marques, etc.) incloses en els jocs, i el equilibri entre drets d'autor i l'accés continu dels usuaris a les biblioteques digitals. La proposta també subratlla la necessitat que les companyies no estiguin forçades a mantenir recursos actius indefinidament, sinó a deixar el producte en un estat funcional raonable.
El termini per continuar donant suport a la causa acaba el 31 de juliol de 2025, encara que els organitzadors recomanen continuar recollint suports fins aleshores per assegurar que totes les firmes siguin vàlides i s'arribi al llindar requerit a diversos països europeus.
Implicacions per a consumidors i la indústria
Si prospera, la iniciativa Stop Destroying Videogames pot suposar un abans i un després en la manera de consumir videojocs digitals a la Unió Europea. Per als jugadors, suposaria més seguretat i confiança a l'hora d'invertir en títols digitals, Sabent que seguiran estant disponibles encara després del cessament dels serveis online. A més, ajudaria a preservar la història del videojoc, evitant la desaparició irreversible de títols que formen part del patrimoni cultural digital.
Des de la perspectiva de la indústria, s'obren debats sobre fins a quin punt han d'intervenir les lleis per regular la vida útil dels productes digitals i com afectarà això el desenvolupament, distribució i manteniment dels mateixos. Ningú llança un joc pensant en el tancament prematur, però el ràpid avenç tecnològic i la transformació dels models de negoci digitals exigeixen noves fórmules per harmonitzar interessos comercials i drets del consumidor.
L'escenari que es dibuixa darrere d'aquest moviment és realment interessant: més protecció per a l'usuari, un marc legal més sòlid i l'impuls de mesures que es poden replicar fora d'Europa si la iniciativa és ben rebuda.
Mentre la Comissió estudia la proposta i els jugadors segueixen recolzant Stop Destroying Videogames, el debat generat posa sobre la taula la importància d'assumir responsabilitats en la gestió de béns digitals. Si la tendència es consolida, podria establir precedents internacionals i canviar per sempre la relació entre usuaris, editors i plataformes digitals de distribució.
