La Premier League ha fet un pas que feia anys que era sobre la taula: posar en marxa la seva pròpia plataforma de streaming per arribar directament als aficionats. El projecte arrencarà a Singapur com a mercat de prova i, si els resultats acompanyen, s'obre la porta a una expansió a escala internacional que podria acabar afectant de ple el model tradicional de drets de televisió a Europa i Espanya.
El servei, que portarà el nom de Premier League+ o Premier League Plus, pretén oferir totes les trobades de la competició anglesa juntament amb una àmplia oferta de continguts addicionals, des d'entrevistes fins a reportatges i programació específica les 24 hores del dia. La lliga busca així combinar negoci i aprenentatge per valorar un desplegament més ampli en altres territoris.
Un servei directe als aficionats: així serà Premier League+
El director executiu de la competició, Richard Masters, va confirmar que la Premier League posarà en marxa una plataforma de streaming pròpia a Singapur, deixant clar que es tracta d'un moviment meditat durant molt de temps. La idea és passar d'un model basat exclusivament en la cessió de drets a televisions i plataformes de tercers, a un altre on la lliga tingui la seva relació directa amb l'usuari final.
Segons va explicar Masters durant la cimera Business of Football organitzada pel Financial Times a Londres, el nou servei serà una aplicació que es podrà instal·lar a televisors connectats, ordinadors i altres dispositius. A través d'ella, els aficionats tindran accés als 380 partits de cada temporada de la Premier League, a més d'un altre tipus de continguts futbolístics produïts de forma específica per a la plataforma.
La lliga no es limitarà a oferir els partits en directe. També vol potenciar el consum sota demanda, permetent veure qualsevol trobada en diferit en qualsevol moment, així com accedir a un ampli arxiu històric de partits d'edicions anteriors. D'aquesta manera, el servei pretén convertir-se en un canal 24/7, amb emissió contínua de contingut relacionat amb la competició anglesa.
Masters va subratllar que, per primera vegada, la Premier League tindrà els seus propis clients, cosa que implica fer-se càrrec d'aspectes com la fixació de preus, la promoció del servei, la gestió de baixes i la distribució tècnica. El projecte obliga l'organització a assumir tasques que fins ara requeien principalment a les cadenes de televisió i plataformes que adquirien els drets.
A més dels partits, el catàleg inclourà entrevistes exclusives, reportatges especials i produccions originals amb el segell de la pròpia Premier. Aquesta aposta reforça la idea de crear un entorn tancat on l'aficionat pugui trobar tot el contingut oficial de la lliga, sense dependre d'intermediaris ni de la programació de cada operadora.
Acord amb StarHub i fase de prova a Singapur
Per a l'estrena a Singapur, la Premier League ha aconseguit un acord a llarg termini amb StarHub, la companyia que actualment posseeix els drets de retransmissió de la competició al país. Aquest pacte tindrà una vigència de vuit anys, cosa que ofereix marge suficient per experimentar amb el nou model i mesurar la resposta del mercat.
El llançament de la plataforma no suposa una ruptura immediata amb els socis televisius, sinó un pas intermedi cap a un esquema més híbrid. En aliar-se amb StarHub, la lliga prova una fórmula en què conviuen la distribució tradicional amb una oferta directa al consumidor, dins del mateix territori. Aquesta combinació permetrà avaluar fins a quin punt tots dos enfocaments poden ser complementaris.
Singapur ha estat elegit com a escenari inicial per ser un mercat tecnològicament avançat, amb una alta penetració de banda ampla i un públic acostumat a consumir continguts a través de serveis de subscripció. Per a la Premier League, es tracta d'un entorn controlat on és més senzill mesurar hàbits de consum, provar estratègies de preus i analitzar l'impacte comercial sense comprometre des del primer dia els grans contractes a altres regions.
La intenció declarada de la competició anglesa és utilitzar el que passi a Singapur com un banc de proves. A partir de l'experiència acumulada, la lliga decidirà si té sentit estendre el model a altres països i quines condicions. Masters va insistir que, de moment, no s'ha traçat un calendari tancat per a una expansió global, però sí que va reconèixer que l'objectiu és aprendre el màxim possible d'aquest primer desplegament.
Aquest enfocament encaixa amb els rumors que feia temps que circulaven al voltant d'una possible plataforma pròpia, a la qual alguns mitjans i aficionats van arribar a referir-se de forma informal com Premflix. Tot i que aquest nom no es farà servir oficialment, la idea d'un servei de streaming de la Premier League similar en concepte a Netflix es materialitza ara sota la marca Premier League+.
Preu, abast potencial i possible impacte a Europa
Les primeres informacions publicades per mitjans britànics com The Guardian apunten que el servei se situarà en un rang de preu proper a les 10 lliures al mes, el que equival aproximadament a 12 euros al mes. Aquesta xifra busca col·locar-se en una franja competitiva si es compara amb altres plataformes esportives i dentreteniment disponibles actualment.
Més enllà de Singapur, la Premier League estudia la possibilitat de portar aquest model fins a 188 o 189 països, una xifra propera als mercats en què ja es distribueixen els seus drets televisius. Amb una audiència global estimada al voltant de 1.870 milions de persones, el potencial de creixement per a una plataforma directa al consumidor és considerable, encara que també implica assumir més riscos i responsabilitats.
Per a Europa i, en particular, per Espanya, un desplegament daquest tipus podria implicar en el futur un canvi descenari important. Actualment, la competició anglesa es veu al continent a través de operadors i plataformes que compren els drets —com passa amb les emissions de la Premier a la televisió de pagament espanyola—, però un gir cap a un model directe podria modificar les negociacions i el paper d'aquests intermediaris.
Al mercat britànic, per exemple, la Premier League fa anys que treballa amb socis com Sky Sports o BT, mentre que als Estats Units els drets estan en mans de NBC. Qualsevol expansió de Premier League+ hauria de tenir en compte els contractes vigents i les legislacions locals, per la qual cosa, almenys a mitjà termini, és previsible que la plataforma convisqui amb acords tradicionals abans de plantejar-se canvis més profunds.
Des de la perspectiva de l'aficionat europeu, la possibilitat d'accedir directament a una aplicació oficial amb tots els partits i un ampli arxiu històric resulta especialment atractiva, però també obriria debats sobre la fragmentació de les subscripcions esportives i el cost acumulat de seguir diferents competicions a través de múltiples serveis.
Un canvi de rol per a la Premier: producció i relació directa
El llançament de Premier League+ va acompanyat de la creació d'un nou centre de producció, Premier League Studios, amb seu a Londres. Aquest hub serà clau per generar el volum de contingut audiovisual que requereix una plataforma que aspira a funcionar pràcticament com a canal propi, amb programació constant i formats variats.
Fins ara, el gruix de la producció televisiva al voltant de la lliga requeia a les cadenes que posseïen els drets, que elaboraven els seus propis programes, prèvies, resums i espais danàlisi. Amb aquest nou estudi, la Premier augmenta el seu capacitat per controlar el relat entorn de la competició i distribuir el mateix contingut a diferents territoris mitjançant el seu propi servei.
El projecte implica, a més, que l'organització haurà d'aprofundir en àrees com el màrqueting directe al consumidor, la retenció de subscriptors i l'analítica de dades. Aspectes com la taxa de cancel·lació, les promocions o les campanyes de captació, que tradicionalment quedaven en mans de les televisions i els operadors, passaran a formar part del dia a dia de l'estructura comercial de la lliga.
Aquesta transformació no es limita a la tecnologia oa la producció de continguts, sinó que també afecta la forma en què la Premier League es relaciona amb la base global de seguidors. Quan disposeu d'una plataforma pròpia, la competició podrà recollir informació directa sobre hàbits de visualització, preferències i patrons de consum, especialment rellevant en un context en què la dada s'ha convertit en un actiu estratègic.
Masters ha insistit que el propòsit principal de la fase a Singapur és aprendre i ajustar el model. La lliga vol entendre quin tipus de continguts funcionen millor, quines franges horàries tenen més demanda i com s'ha d'estructurar l'oferta perquè sigui atractiva sense entrar en conflicte en excés amb els acords que ja té signats en altres regions.
En aquest escenari, la Premier League es mou amb cautela: per una banda, busca preparar el terreny per a un futur en què streaming directe al consumidor tingui més pes; de l'altra, evita llançar missatges que es puguin interpretar com una ruptura imminent amb els seus socis actuals a Europa, Àsia o Amèrica. Tot apunta a un procés gradual, en què l'experiència de Singapur servirà per calibrar la velocitat i la forma de la possible expansió.
De moment, el que és clar és que la lliga més seguida del món ha decidit fer el salt a una plataforma pròpia amb vocació global, arrencant per un mercat asiàtic molt connectat i habituat als serveis digitals. El que passi allà els propers anys tindrà molt a dir sobre si, en un futur no tan llunyà, els aficionats d'Espanya i de la resta d'Europa acaben veient la Premier League mitjançant una aplicació oficial de la competició, amb tots els partits, continguts exclusius i un arxiu històric a l'abast d'un clic.
