La por de quedar-se fora de plans, esdeveniments o experiències ha trobat la seva màxima expressió a l'entorn digital a través del que es coneix com FOMO (Fear of Missing Out). Les xarxes socials han convertit aquest fenomen psicològic en una realitat quotidiana, especialment visible durant l'estiu, quan l'activitat social i l'exposició en línia es multipliquen. L'ansietat, la comparació constant i la pressió per estar sempre al corrent del que fan els altres, marquen el dia a dia de milions d'usuaris.
Diferents estudis i experts concorden que el FOMO afecta de manera més intensa els jovesperò no discrimina per edat, i s'observa amb claredat en èpoques de vacances. Aquest fenomen, lluny de ser anecdòtic, està reconegut com un factor que pot impactar en la salut emocional i en la percepció de benestar, alimentant sensacions de buit, insatisfacció i desconnexió de la pròpia realitat.
Què és el FOMO i per què es dispara a l'estiu
El FOMO es defineix com l'angoixa per perdre's experiències gratificants que altres persones semblen estar vivint, una sensació intensificada per la visualització constant de fotos i vídeos a xarxes socials. La Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental assenyala que fins a un 69% dels espanyols entre 18 i 34 anys diu haver-ho sentit, especialment en períodes festius. La pressió social, les imatges idealitzades i la comparativa amb els altres condueixen a emocions negatives com la ansietat, tristesa o inseguretat, dificultant la desconnexió real fins i tot quan es busca descans.
Segons la psicòloga Steisy de la Torre, la cultura de l'estiu com a època de gaudi màxim accentua l'efecte del FOMO, ja que les expectatives socials es veuen magnificades pel filtre i la fracció de realitat que es mostra a les xarxes. Aquesta comparació permanent sol ser més nociva en els més joves, per als qui la pertinença i la validació externa tenen un pes fonamental.
Els senyals que el FOMO ens està afectant poden ser subtils però persistents: revisar constantment les xarxes, sentir que allò viscut mai és suficient, experimentar emocions negatives després del consum digital o fins i tot forçar plans per evitar la sensació de buit.
Efectes a la salut i el benestar: de l'ansietat a la soledat digital
L'impacte del FOMO va molt més enllà de la inquietud puntual. Pot donar lloc a símptomes d'ansietat, distorsió de la realitat, frustració, autoestima baixa i fins i tot aïllament social. Experts com Jean Twenge destaquen la relació directa amb l'augment de l'ansietat i la depressió, sobretot entre els que utilitzen el mòbil i les plataformes socials de forma intensiva. Per aprofundir com gestionar el consum digital i els seus efectes, pots consultar el nostre article sobre l´impacte cultural de l´ús de xarxes socials.
El fenomen també influeix en les relacions personals i l'exercici laboral. Un exemple clar és la tendència a revisar el correu electrònic o els missatges de treball fins i tot durant les vacances, tement perdre's novetats o projectes rellevants. Aquest patró d‟hiperconnexió redueix la veritable desconnexió, incrementant l‟estrès i dificultant l‟equilibri entre vida personal i professional.
No només es limita a l'àmbit privat: la preocupació per no formar part d'esdeveniments laborals clau provoca que molts professionals estiguin constantment pendents dels seus dispositius, intensificant el cercle d'ansietat i desconnexió emocional, encara envoltats d'interaccions digitals superficials.
Claus i consells per reduir el FOMO a l'era digital
Els experts coincideixen que el primer pas per combatre el FOMO és prendre consciència de l'ús de les xarxes socials. Entendre que allò que veiem no sempre reflecteix la realitat i establir límits clars en el temps i la freqüència de connexió ajuda a rebaixar la pressió de la comparació social.
Algunes estratègies recomanades per gestionar millor aquest fenomen inclouen:
- Establir horaris dús de dispositius per evitar l'exposició contínua a la vida dels altres.
- Configura notificacions només per al que és realment important, reduint la sensació d'alerta constant.
- Prioritzar activitats presencials, sobretot en espais naturals, per afavorir l'autocura i l'atenció plena.
- Practicar la gratitud per les pròpies experiències i revaloritzar allò quotidià davant d'expectatives idealitzades.
- Fomentar relacions autèntiques i trobades en persona, encara que siguin simples i quotidians.
En aquest context, ha sorgit el concepte de JOMO (Joy of Missing Out) com una alternativa basada en el gaudi conscient i la selecció voluntària de les pròpies activitats, aprenent a prioritzar el benestar ia posar límits tant a la interacció social com digital.
Iniciatives educatives i regulació: cap a una relació més saludable amb la tecnologia
Universitats i entitats sanitàries estan promovent cursos i tallers per abordar el FOMO a la joventut ia la població en general. A la Universitat de León, per exemple, s'oferirà el curs 'Connectats però sols: El fenomen FOMO a les xarxes socials', enfocat a analitzar-ne els efectes psicològics i dotar d'eines pràctiques per afrontar-ho des de l'educació i la conscienciació.
A l'esfera pública, alguns països comencen a debatre lleis per restringir l'accés de menors a xarxes socials, mentre que escoles i famílies implementen guies i controls parentals per a un ús més segur i moderat de la tecnologia. Per entendre millor com les plataformes socials poden influir en la percepció social, consulta la nostra anàlisi sobre l'impacte de les xarxes socials a la salut mental.
Dins les empreses, s'observa una tendència creixent cap a la flexibilització de les polítiques de vacances i la promoció del benestar digital. Evitar el risc del FOMO laboral requereix plans de desconnexió i delegacióaixí com l'adaptació de les expectatives per fomentar una experiència de vacances més transversal i relaxada entre els equips.
És fonamental conscienciar sobre la importància d'establir límits tecnològics per protegir la salut emocional en un món cada cop més hiperconnectat. Aprendre a distingir entre la connexió real i la mera presència digital ajuda a prevenir els efectes adversos del FOMO, facilitant una satisfacció més gran en el moment present i en les relacions autèntiques.