Indonèsia ha decidit fer un gir dràstic a la manera com els menors es relacionen amb internet. A partir del 28 de març, el país engegarà una prohibició d'accés a les xarxes socials principals per a tots els menors de 16 anys, una mesura que apunta directament a plataformes tan esteses com YouTube, TikTok, Instagram, Facebook, X o Roblox.
La iniciativa situa aquest país del Sud-est Asiàtic al centre del debat internacional sobre la protecció de la infància davant dels riscos de l'entorn digital. Mentre que a Europa es discuteixen fórmules de regulació i controls d'edat, Jakarta ha optat per un plantejament molt més contundent, que podria servir de referència -o d'advertència- per a altres governs.
Què suposa la prohibició a Indonèsia
El Ministeri de Comunicació i Afers Digitals d'Indonèsia ha detallat que la norma s'aplicarà al que anomenen "plataformes socials d'alt risc", un paraigua sota el qual situen xarxes socials generalistes, serveis de vídeo, aplicacions de contingut en directe i videojocs en línia amb fort component social.
A la pràctica, menors de 16 anys veuran restringit l'accés a serveis tan populars com YouTube, TikTok, Facebook, Instagram, Threads, X, Bigo Live i Roblox, entre altres. La idea és que els comptes associats a usuaris per sota d'aquesta edat es vagin desactivant progressivament i que els nous alts quedin directament bloquejats.
La responsable de la cartera de Comunicació i Assumptes Digitals, Meutya Hafid, ha subratllat que el procés serà gradual, per donar marge a les empreses tecnològiques a ajustar els sistemes. No s'han ofert ara com ara detalls tècnics precisos sobre com es verificarà l'edat dels usuaris ni quins mètodes hauran de fer servir les plataformes per identificar els menors.
El Govern admet que en un primer moment la mesura pot resultar “incòmoda” per a moltes famílies i adolescents, però insisteix que es tracta d'una decisió presa en un context que ja qualifiquen de “emergència digital” per l'impacte creixent de les pantalles a la vida dels menors.
Indonèsia és el quart país més poblat del planeta i concentra una de les comunitats d'usuaris més grans d'internet del Sud-est Asiàtic. Desenes de milions de nens i adolescents utilitzen diàriament xarxes socials i jocs en línia, cosa que, segons el parer de les autoritats, exigeix intervenir de forma contundent per marcar límits.
Els riscos que assenyala el Govern indonesi
L'Executiu de Jakarta justifica la prohibició en l'augment de continguts i dinàmiques perilloses a què estan exposats els menors dins de les plataformes digitals. Entre els motius esmentats hi ha la fàcil accessibilitat a material pornogràfic, l'auge del ciberassetjament, els fraus en línia adreçats a usuaris joves i la creixent dependència de les pantalles.
Des del Ministeri de Comunicació insisteixen que “no es pot mirar cap a una altra banda” mentre "el futur dels nens corre perill" per les amenaces que circulen a l'entorn online. Per al Govern, les xarxes socials i els algoritmes que en regeixen el funcionament han adquirit tal poder que les famílies es troben en una posició de clar desavantatge per controlar el que fan els seus fills a internet.
La ministra Meutya Hafid ha descrit la situació com una mena de pols entre l'Estat i un “gegant dels algorismes”. A parer seu, les grans tecnològiques han construït sistemes dissenyats per maximitzar el temps de connexió i l'exposició a continguts virals, cosa que afavoreix l'aparició de conductes addictives en edats molt primerenques.
L'Executiu assegura que la intenció és recuperar el control sobre l'entorn digital de nens i adolescents i reorientar l'ús de la tecnologia cap a finalitats educatives i de desenvolupament personal. La preocupació no es limita al contingut explícit, sinó també a la pressió social, la comparació constant amb els altres i la possible afectació a la salut mental.
Les autoritats ressalten igualment el pes de la ciberdelinqüència, un fenomen que va des d'estafes per missatgeria o xarxes socials fins a la captació de menors amb finalitat d'explotació. Aquest augment de delictes digitals ha estat un dels arguments de més pes en el discurs oficial.
Com s'implementarà el veto i quin impacte pot tenir
Un dels punts que genera més interrogants dins i fora del país és la manera d'aplicar el veto. De moment, el Govern s'ha limitat a explicar que la restricció es implementarà de manera esglaonada fins que les companyies compleixin la normativa, sense concretar encara el tipus de verificació d'edat que han de desplegar.
Entre les mesures que s'estudien hi ha l'obligació que les plataformes estableixin controls més estrictes de registre i validació d'identitat, cosa que podria implicar des de sistemes de reconeixement documental fins a mecanismes de verificació creuada amb dades d'operadors o institucions públiques.
La intervenció també es presenta com un suport directe als progenitors. L?Executiu sosté que molts pares es veuen superats per la capacitat de les xarxes per atraure i retenir l?atenció dels menors i considera que l?Estat ha de donar suport a les famílies davant del poder de les grans plataformes tecnològiques.
Tot i que la normativa se centra en els menors, el debat ha tret a la llum una qüestió més àmplia: la de la responsabilitat de les empreses digitals a l'hora de garantir entorns segurs. Fins ara, gran part del control recau en eines de configuració i supervisió parental, però Indonèsia vol traslladar part d'aquesta càrrega a les plataformes mateixes.
De moment, companyies com TikTok Indonèsia o Google Indonèsia no han respost públicament a les consultes dels mitjans internacionals. La seva reacció serà clau per entendre fins a quin punt estan disposades a adaptar els models de negoci i sistemes de registre a un marc més exigent.
Llibertat d'expressió, economia digital i crítiques a mida
La prohibició també ha encès un debat clàssic: l'equilibri entre la protecció de la infància i la llibertat d'expressió. Algunes veus crítiques temen que s'obri la porta a un control estatal més gran sobre l'entorn digital i qüestionen si el veto és l'eina més proporcionada.
Organitzacions defensores de drets digitals argumenten que aquest tipus de bloquejos es pot interpretar com una limitació del dret dels menors a expressar-se i participar a la vida pública, encara que sigui a través de mitjans digitals. El Govern replica que els joves no perden aquest dret, ja que poden continuar comunicant-se i expressant-se per altres canals, inclosos aquells en què s'acreditin degudament la identitat i l'edat.
Sobre la taula també hi ha l'impacte que podria tenir aquesta política a la economia digital d'Indonèsia, molt recolzada en el comerç en xarxes socials, la creació de continguts i el màrqueting d'influencers. Una part important del trànsit i la interacció procedeix d'usuaris molt joves, i per això el sector tem una caiguda d'audiència i d'ingressos.
La qüestió de la verificació d'edat tampoc no és menor. Obligar tots els usuaris a identificar-se de manera robusta pot reduir significativament els comptes falsos i els perfils sense dades reals, però també suscita preocupacions sobre privadesa, vigilància i ús de dades personals. A Europa, aquest debat és molt present en la discussió sobre noves regulacions.
Alhora, la situació deixa en evidència el model actual de les xarxes, molt dependent d'anunciar grans xifres d'usuaris i abast per vendre publicitat. L'existència de comptes duplicats, bots i menors no verificats inflaria aquests números, per la qual cosa una depuració seriosa tindria conseqüències en el negoci publicitari.
Un fenomen global: d'Indonèsia a Europa
La decisió de Jakarta no es produeix al buit. En els últims anys, diferents governs han plantejat restriccions similars, cosa que mostra que la discussió sobre l'edat mínima per fer servir xarxes socials ja és un fenomen global en expansió.
Austràlia s'ha avançat en certa mesura en fixar una línia vermella semblant. Des de desembre de 2025, aquest país prohibeix accedir a xarxes socials a menors de 16 anys i exigeix a plataformes com Facebook, Instagram, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord o Kick que adoptin “mesures raonables” de verificació d'edat. L'incompliment pot comportar sancions milionàries.
A Europa, el debat s?està accelerant. França ha fet un pas significatiu en impulsar un projecte de llei que impedirà que menors de 15 anys accedeixin a xarxes socials, reforçant alhora les obligacions de les companyies en matèria de control d'edat i protecció del menor.
Altres països, com Dinamarca, Grècia o Espanya, han portat el tema al terreny comunitari. Des d'aquestes capitals s'ha impulsat al si de la Unió Europea una discussió sobre una possible regulació comuna per a tot el bloc, amb lobjectiu de fixar estàndards compartits i evitar un mosaic de normes nacionals molt dispars.
La Comissió Europea ha creat un comitè d'experts encarregat d'analitzar si cal establir alguna forma de prohibició o limitació general ús de xarxes socials en menors, i en quines condicions. Aquest treball se sumaria a lleis ja en vigor, com la Llei de Serveis Digitals (DSA), que obliga les grans plataformes a valorar i mitigar riscos per a menors.
Espanya i la resta d'Europa davant del mirall indonesi
A Espanya, la discussió sobre la relació dels adolescents amb les xarxes socials fa temps que és a l'agenda pública. Tot i que no s'ha optat per un veto tan radical com el d'Indonèsia, sí que es plantegen fórmules per reforçar els controls d'edat i la transparència algorísmica, tant a nivell nacional com a través de les normes europees.
Les autoritats espanyoles, igual que les d'altres estats membres, mostren inquietud per l'efecte dels continguts tòxics, la desinformació i l'assetjament digital en la salut mental dels més joves. Les xifres d‟ús intensiu de xarxes, l‟aparició de trastorns de conducta alimentària vinculats a certes tendències virals ol‟auge del ciberassetjament han disparat les alertes.
En aquest context, moviments com Indonèsia s'observen amb lupa des d'Europa. Alguns experts veuen en el model indonesi un escenari extrem que podria pressionar Brussel·les i les capitals europees a concretar posicions: o reforçar les exigències a les plataformes o assumir que el control continuarà recaient, en gran mesura, a les famílies.
També es para atenció a les solucions tecnològiques alternatives que comencen a sorgir. A països com Noruega, per exemple, han aparegut telèfons pensats específicament per a nens, sense accés complet a internet, però que sí que permeten trucades, missatgeria bàsica i aplicacions educatives. Aquest tipus de dispositius busquen un equilibri entre connectivitat i protecció.
Per al conjunt de la Unió Europea, el cas indonesi pot servir com a laboratori a distància: observar quins problemes es troben en posar en marxa una prohibició general, com reaccionen els adolescents i les seves famílies i de quina manera responen les plataformes, abans de prendre decisions de pes dins del mercat únic europeu.
Al final, el moviment d'Indonèsia se suma a una tendència internacional en què cada vegada més governs sospesen fins on han d'arribar per protegir els menors a l'entorn digital. Entre la prohibició total i l'autoregulació de la indústria, queden moltes solucions intermèdies que Europa i Espanya hauran de definir amb claredat els propers anys.