El entorn digital ha transformat la manera com interactuem, compartim informació i participem en debats públics. No obstant això, el costat més fosc de les xarxes socials s'ha anat fent cada cop més visible: la toxicitat i la propagació de discursos d'odi no només afecten les persones anònimes, sinó també figures públiques i col·lectius vulnerables. intensitat d'aquests fenòmens revela com les plataformes es poden convertir en espais perillosos per a la salut mental i la convivència social.
En els darrers anys, ha augmentat el nombre de usuaris que es veuen obligats a limitar-ne la presència digital per l'assetjament, les amenaces o els atacs personals. Aquesta tendència afecta tant celebritats com adolescents o joves que busquen un lloc a la comunitat digital. aïllament voluntari fins a problemes psicològics greus, fent imprescindible abordar les causes i cercar solucions eficaces.
La toxicitat i el discurs d'odi a l'era digital
L'auge de les xarxes socials ha anat de la mà del creixement de comunitats i moviments organitzats que propaguen odi i discriminació. En plataformes com X (abans Twitter), Facebook, Instagram o YouTube, els missatges misògins, xenòfobs i racistes han trobat un altaveu sense precedents. N'és un exemple l'assetjament patit per personatges populars com Max Homa, golfista nord-americà que va veure com els comentaris negatius i l'atac dels haters augmentaven en paral·lel al descens dels seus resultats esportius.
Al costat de figures públiques, joves i adolescents també són blanc de noves formes de violència simbòlica. mansfera promouen discursos que ataquen el feminisme, perpetuen rols autoritaris i legitimen la discriminació envers dones i minories. Creadors de contingut a Espanya, amb milers de seguidors, alimenten aquests relats, barrejant entreteniment amb missatges carregats de odi viral y polarització. Per prevenir i gestionar aquests riscos, és recomanable consultar sobre com millorar la seguretat a Instagram.
Un exemple clar de com el discurs d'odi transcendeix fronteres és el cas recent del pilot de Fórmula 1 Yuki tsunodaDesprés d'un incident a la pista, Tsunoda va ser objecte d'insults racistes i comentaris despectius associats al seu origen.
La desinformació i la viralització de bitlles
La viralització de bitlles és un dels factors que alimenta la toxicitat a les xarxes socials. En contextos de conflicte social o fets violents, la rapidesa amb què s'expandeixen notícies falses pot desencadenar protestes i actes d'odi a la vida real. Exemples recents a Espanya y Regne Unit il·lustren com la manipulació informativa i l'atribució errònia de delictes a col·lectius migrants poden tenir conseqüències devastadores per a la convivència.
Informes d'entitats com SOS Racisme i Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) mostren un salt preocupant dels discursos virtuals al activisme hostil al carrer. A més, l'ús de grups de missatgeria o xarxes locals, com passa amb les «patrulles veïnals» organitzades al voltant de WhatsApp, facilita l'articulació d'accions que, encara que semblin inofensives, perpetuen l'estigmatització de col·lectius i fomenten divisions socials.
L'exposició a continguts tòxics i el seu impacte a la salut mental
La exposició continuada a continguts tòxics i la pressió per mantenir una imatge pública poden derivar en problemes de salut mental greus, com ara ansietat, depressió i sensació d'aïllament. L'escriptora Joana Marcús, que va assolir la fama juvenil gràcies a les xarxes, ha destacat tant els perills com les oportunitats que ofereixen aquestes plataformes. Tot i que el van ajudar a superar l'assetjament escolar en trobar comunitats afins, també reconeix la influència negativa dels discursos hostils i la importància de gestionar la sobreexposició i les crítiques destructives.
El consum massiu d'informació, moltes vegades sense filtre ni pensament crític, condueix a la proliferació de autodiagnòstics de problemes psicològics entre els joves i alimenta la desinformacióA més, la manca d'educació en igualtat i eines per analitzar el contingut que es consumeix deixa els adolescents especialment vulnerables davant la polarització i la radicalització en xarxes.
La normalització de la hostilitat online també influeix en les dinàmiques de família, parella i amistats, facilitant l'aparició de violència simbòlica i verbal a edats cada cop més primerenques. Les plataformes, a la recerca de retenció d'usuaris, contribueixen al aïllament ia la pèrdua de qualitat en les relacions personals.
Discurs d'odi i violència contra col·lectius vulnerables
La toxicitat en xarxes també afecta especialment minories ètniques, migrants i dones. L'informe anual de SOS Racisme documenta centenars d'incidents a Espanya relacionats amb ciberodi, destacant un augment constant i l'impacte «devastador» que tenen aquests missatges a la vida real. milers de missatges que fomenten l'exclusió, la violència i l'estigmatització.
Un dels efectes més greus és el pas de l'agressió digital a la mobilització física, com s'ha observat en mobilitzacions veïnals i protestes alimentades per bulls i rumors a xarxes socials. Casos d'atacs davant d'ajuntaments o la creació de patrulles ciutadanes mostren el perill de deixar sense resposta aquests fenòmens.
La resposta tecnològica i social davant la toxicitat
Davant aquest escenari, sorgeixen iniciatives tecnològiques i socials per mitigar la toxicitat en entorns digitals. Projectes com KindBot, desenvolupat per la Universitat Politècnica de Yucatán, empren intel·ligència artificial per identificar i contrarestar amenaces digitals, des del discurs d'odi fins a la manipulació informativa. Aquestes solucions busquen equilibrar la moderació i el respecte al dret a la lliure expressió, creant espais virtuals més segurs.
La resposta social ha d'anar més enllà de la censura directa o de les mesures punitives. L'educació en igualtat, el desenvolupament del pensament crític des d'edats primerenques i la promoció de referents positius es consideren mecanismes fonamentals per fer front al problema d'arrel. A més, la col·laboració entre plataformes, entitats públiques i la pròpia ciutadania resulta clau per reforçar la detecció i la reacció davant d'incidents de toxicitat digital.
Encara que la batalla contra la toxicitat en xarxes socials és complexa i encara queda molt per fer, resulta evident que és un fenomen que requereix atenció coordinada.
