Un jurat federal a Sant Francesc ha assestat una garrotada judicial poc habitual a Elon Musk en concloure que el magnat tecnològic va enganyar els accionistes de Twitter en plena batalla per la compra de la xarxa social per 44.000 milions de dòlars. Els seus missatges públics, especialment a la mateixa plataforma, haurien provocat una caiguda significativa del preu de les accions el 2022 i empès milers d'inversors a vendre.
El cas, plantejat com demanda col·lectiva pels qui es van desprendre dels seus títols entre maig i octubre de 2022, obre la porta a indemnitzacions que els advocats dels demandants situen al voltant dels 2.100-2.600 milions de dòlars. El jurat, no obstant, va descartar que Musk participés en una conspiració organitzada per defraudar, de manera que el veredicte se centra en la falsedat i el caràcter enganyós de part de les declaracions.
Què ha dit exactament el jurat sobre Musk i Twitter
El tribunal havia de decidir si certs missatges de Musk durant la negociació de la compra de Twitter equivalien a un frau intencionat contra els accionistes. Després de gairebé tres setmanes de judici i diversos dies de deliberacions, els nou membres del jurat van concloure que, almenys dues vegades, l'empresari va fer afirmacions falses que van afectar de manera directa el mercat.
Al punt de mira hi havia dos tuits de maig del 2022, un d'ells especialment sonat, en què Musk assegurava que l'acord per adquirir Twitter estava “temporalment en pausa” en espera d'obtenir més dades sobre la quantitat de comptes falses i de correu brossa. Un altre missatge afirmava que el tracte no podria seguir endavant fins que la companyia facilités aquesta informació.
Segons el veredicte, aquestes comunicacions van infringir les normes federals de valors que prohibeixen llançar declaracions públiques falses o enganyoses que alterin artificialment el preu d'una acció. No passa el mateix, segons el parer del jurat, amb una intervenció de Musk en un pòdcast, que va ser considerada una opinió i no una afirmació objectiva de fets.
Els membres del jurat van rebutjar la tesi que existís una trama complexa o un “pla” preconcebut per enfonsar la cotització de Twitter, però sí que van establir que Musk va enganyar deliberadament els inversors amb aquests dos missatges concrets i que les paraules van tenir conseqüències econòmiques directes.
Com van afectar els tuits al preu de les accions
El context és clau per entendre l'abast del cas: a l'abril del 2022 es va anunciar que Musk havia arribat a un acord per comprar Twitter, però en qüestió de setmanes va començar a sembrar dubtes sobre l'operació. A través de les seves publicacions, l'empresari va insinuar que el tracte podia no tancar-se, cosa que va traslladar nerviosisme al mercat.
Després del primer missatge en què qüestionava obertament les xifres de Twitter sobre comptes falsos, el valor de la companyia va patir un càstig immediat. En només dues sessions borsàries, les accions van arribar a caure al voltant d'un 17%, una caiguda que va portar molts accionistes a vendre per evitar pèrdues majors o quedar-se atrapats si l'acord es trencava.
Durant el judici, els demandants van argumentar que aquestes declaracions formaven part d'una estratègia calculada per pressionar a la baixa el preu de l'operació, en un moment en què la cotització de Tesla —peça clau per finançar la compra— es començava a ressentir. Musk, per part seva, ha insistit que els seus missatges responien a preocupacions legítimes sobre la transparència de Twitter.
El jurat va acabar inclinant-se cap a la versió dels accionistes pel que fa a la falsedat ia l'impacte dels tuits, encara que no va veure prou proves d'una conspiració elaborada. Tot i així, el resultat suposa un precedent important sobre fins a quin punt les intervencions d'un alt executiu a les xarxes socials es poden considerar manipulació de mercat.
El paper dels bots i els comptes falsos a la batalla legal
Bona part del procediment va girar al voltant de les afirmacions de Musk sobre el percentatge de bots i comptes d'spam a la plataforma. Mentre els documents regulatoris de Twitter parlaven d'aproximadament un 5% de comptes falsos, l'empresari va arribar a assegurar públicament que aquesta xifra podia rondar el 20% dels perfils.
Musk va defensar davant el tribunal que, si Twitter havia minimitzat el problema dels bots, ell estava en el seu dret de replantejar-se el preu o fins i tot fer-se enrere. De fet, va utilitzar aquest argument per intentar trencar el contracte de compra, al·legant que l'empresa havia ofert dades enganyoses al mercat i als potencials compradors.
Per als accionistes, en canvi, aquestes declaracions no van ser un simple exercici de transparència, sinó una forma de forçar una rebaixa del preu inicial aprofitant la seva enorme influència i la sensibilitat del mercat a les paraules. La demanda sosté que la referència insistent als comptes falsos estava “curosament calculada” per llençar el valor en borsa.
La combinació de piulades sobre bots, anuncis que l'acord estava “suspès” i missatges suggerint que el tracte podria enfonsar-se va generar una gran volatilitat en l'acció de Twitter just abans que es consumés la compra. Aquesta muntanya russa borsària és la base de les reclamacions econòmiques presentades pels que van vendre durant el període en qüestió.
Després de mesos d'anades i vingudes, i amb un procediment paral·lel obert als tribunals de Delaware per obligar-lo a complir el contracte, Musk va acabar acceptant pagar el preu originalment pactat i va tancar l'operació l'octubre del 2022, poc després que molts inversors s'haguessin desprès dels seus títols amb descomptes forts.
Qui reclamen i quines quantitats estan en joc
La causa es va tramitar com una acció col·lectiva en nom de tots els accionistes de Twitter que van vendre les seves accions entre el 13 de maig i el 4 d'octubre del 2022. Entre ells hi ha tant petits inversors com fons i institucions, majoritàriament nord-americans però amb possible impacte indirecte en inversors europeus exposats a aquests vehicles.
Un dels noms que figura al capdavant de la demanda és l?inversor Giuseppe Pampena, que va iniciar el procés poc abans que Musk prengués definitivament el control de la xarxa social. A partir d'aquí es van anar sumant altres afectats amb vendes al mateix interval temporal, tots al·legant haver patit pèrdues per les oscil·lacions generades pels missatges de l'empresari.
El jurat va fixar una forquilla de compensació d'entre 3 i 8 dòlars per acció i per dia per als títols afectats, una fórmula que, aplicada a milers d?accionistes ia milions d?accions, dispara la factura potencial a xifres de milers de milions. Els càlculs manejats durant el judici apunten a un màxim al voltant de 2.600 milions de dòlars en danys.
Els advocats dels demandants subratllen que el cas pretén enviar un avís clar als mercats: ni tan sols un dels homes més rics del planeta no pot utilitzar el seu altaveu públic per moure la cotització d'una empresa sense exposar-se a conseqüències. “És un exemple del que no es pot fer a l'inversor mitjà”, van assenyalar a la sortida del tribunal, al·ludint a perfils com a professors, bombers o personal sanitari.
La xifra exacta que Musk haurà d'abonar encara no està tancada i es podria modificar en funció dels recursos judicials que ja ha anunciat la seva defensa, així com d'eventuals acords amb alguns dels grups d'inversors involucrats.
Reacció de Musk i altres fronts judicials oberts
Tot i que s'esperava una resposta immediata a X, Musk va evitar pronunciar-se públicament en els primers moments després de conèixer-se el veredicte. Sí que van parlar els seus representants legals, que van descriure la decisió com un simple “contratemps” i van confirmar que planegen recórrer-la davant d'instàncies superiors.
La sentència arriba en un moment en què l'empresari ja es troba sota la lupa de diferents organismes de supervisió. Paral·lelament a aquesta demanda d'accionistes, la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC) manté oberta una investigació sobre la manera com Musk va comunicar la seva creixent participació al capital de Twitter i el desenvolupament de l'operació de compra.
La SEC l'acusa, entre altres coses, de no haver revelat a temps que superava el llindar del 5% de les accions ordinàries de la companyia, cosa que li hauria permès continuar comprant títols a preus artificialment baixos. El mateix Musk ha demanat que s'arxivi aquesta causa, titllant la denúncia de “defectuosa” i defensant que no va cometre cap irregularitat.
Aquest no és el primer xoc del magnat amb reguladors i tribunals nord-americans. El 2023, un altre jurat del mateix tribunal de San Francisco el va absoldre de responsabilitat en una demanda interposada per accionistes de Tesla arran del seu famós missatge de 2018 en què assegurava tenir finançament assegurat per treure l'empresa de borsa. Aquesta contrastada capacitat per sortir indemne de litigis va portar alguns a sobrenomenar-lo “Teflon Elon”, en referència a l'aparent manca de conseqüències legals.
En aquesta ocasió, però, el resultat és diferent: per primera vegada en un cas d'aquest calat vinculat directament als seus tuits, un jurat ha dictaminat que les seves paraules van tenir un efecte nociu i econòmicament quantificable sobre un conjunt ampli d'accionistes.
Què implica el cas per als mercats i els grans executius
Més enllà de la figura de Musk, el veredicte obre un debat de fons sobre els límits de la comunicació corporativa a l'era de les xarxes socials. La influència que pot exercir un sol missatge en plataformes com X sobre el comportament dels mercats és evident, i el cas serveix com a referència per a altres directius de grans cotitzades a tot el món, també a Europa; a més, porta al focus el debat sobre el risc legal que afronten les empreses tecnològiques.
A la Unió Europea, els reguladors fa anys que enduren les normes sobre informació privilegiada i manipulació de mercat, amb marcs com el Reglament Abusos de Mercat. Tot i que el procediment contra Musk s'ha desenvolupat als Estats Units, la lògica de fons és semblant: s'exigeix als executius que qualsevol comunicació rellevant per a la cotització sigui veraç, clara i no enganyosa, ja sigui en comunicats oficials o en missatges en xarxes.
Per als inversors institucionals europeus amb exposició a valors tecnològics nord-americans, la causa reforça la importància de vigilar no només les dades financeres tradicionals, sinó també el comportament comunicatiu dels dirigents empresarials. L'experiència amb Musk demostra que un tuit pot generar prou volatilitat per alterar estratègies d'inversió a curt termini.
El cas també actua com a avís a altres grans companyies amb forta presència a xarxes, incloses firmes europees, sobre el risc de delegar en excés la comunicació als comptes personals dels seus dirigents sense mecanismes de control interns. Quan una frase mal mesurada pot desencadenar milions en pèrdues, la línia entre lopinió personal i la informació amb impacte de mercat es torna especialment delicada.
Tot i que encara queden recursos per resoldre i hi caben ajustos a les indemnitzacions finals, el missatge de fons que envia el jurat de San Francisco és nítid: les xarxes socials no són un espai aliè a les regles del mercat borsari i els executius amb gran poder d'influència han de calibrar al mil·límetre el que publiquen.
Amb la compra completada, Twitter rebatejat com X i Musk encara bregant amb fronts judicials en paral·lel, aquest veredicte se suma a la llarga llista d'episodis que han marcat la turbulenta transformació de la plataforma. Per als accionistes que van vendre en el moment més baix, la sentència representa una possible via de compensació; per a la resta del mercat, un recordatori contundent que el pes d'una piulada pot anar molt més enllà del debat públic i traduir-se en responsabilitats milionàries.
