Al llarg de la història dels videojocs han aparegut franquícies que ens han captivat i robat centenars d'hores d'entreteniment i diversió de la nostra vida diària, però poques com en el cas de final Fantasy, que porta entre nosaltres 35 anys explicant-nos històries a quina més estranya, èpica i espectacular. Aquí us explicarem què caracteritza aquesta IP de Square (més tard Square-Enix) que s'ha transformat en una de les més sagrades que han vist els temps.
final Fantasy és sinònim d'èxit, de bombo, de llargues esperes fent cua quan els jocs només es venien en físic a les botigues. Una sèrie que va néixer l'any 1987 i que porta camí dels 200 títols entre totes les versions, adaptacions, remakes i consoles que han vist arribar algun cop un dels seus desenvolupaments. Una fita a l'abast de molt poques sagues que té a Square Enix el seu principal valedor. I no és una feina senzilla mantenir-la fresca i sempre actualitzada a les tecnologies, gustos i eines de cada època.
Una franquícia atípica
final Fantasy no és una saga normal perquè a diferència d'altres que s'allarguen durant dècades llançant videojocs de forma periòdica i desenvolupen un argument homogeni i protagonitzat pels mateixos personatges, la peculiaritat de la creació de Square és que s'oblida d'aquestes minúcies per posar el focus en allò que en aquell moment més li sedueix explicar-nos. D'aquesta manera, no és estrany veure un joc amb referències a diferents cultures i mitologies que van des de ressenyes a déus nòrdics a clàssics artúrics com ara Excalibur.
Això ha portat obligatòriament Square Enix a haver de situar cada joc en un moment diferent d'aquesta història fantàstica que de vegades toca llocs comuns ia no gaudir d'una continuïtat argumental que, a priori, podria ser considerada com un problema però que amb el pas dels anys s'ha confirmat que és un avantatge i una manera de revitalitzar l'essència mateixa de la franquícia sense caure a la repetició i l'esgotament.
Tot i que abans d'aprofundir, sabeu per què els final Fantasy es diuen així?
L'origen del nom
Cal remuntar-se a l'any 1986 quan Square es troba pràcticament en fallida i un dels seus treballadors, el dissenyador Hironobu Sakaguchi, comença a treballar en un esbós del que per a ell serà un nou RPG que vol programar per a Famicon. Per als fans del gènere no haurà passat desapercebut que aquella primera idea va néixer d'un èxit de la competència (aleshores) que era Enix, que havia posat a la venda un títol anomenat Dragon Quest.
La idea de Sakaguchi no va ser altra que dissenyar aquest nou joc per a Square al que tenia pensat anomenar-lo Fantasia de lluita encara que amb el pas dels mesos va reflexionar una mica més i es va imposar una promesa: si aquest desenvolupament era un fracàs, es retiraria, així que el millor nom possible seria el de final Fantasy, ja que si es confirma la trompada… després d'ell no en vindria cap més.
El que no s'imaginava és que, efectivament, aquest seria el primer d'una gloriosa franquícia que fa 35 anys que està complert amb desenes de videojocs. Així que sí, Hironobu Sakaguchi s'acabaria retirant, però no per culpa d'un fracàs sinó al revés, per haver enllumenat una sèrie de videojocs que segueixen prometent ser l'últim amb cada nova entrega que arriba a les botigues.
Què uneix tots els jocs?
Ja us hem dit que és complicat trobar-ne diversos final Fantasy iguals amb una continuïtat de personatges, enemics, etc. Hi ha, però gairebé que els podríem interpretar com a moments de coincidència més que de continuïtat dins d'un univers concret. Per exemple, en tots els jocs els herois han d'enfrontar-se a un mal profund, antic i que aguaita el món amb l'afany de dominar-lo i sotmetre'l, sigui al preu que sigui.
Aquest rerefons ens porta sempre a exercir el paper d'un súbdit a les ordres d'una nació (Avanlanche de Final Fantasy VII, Returns a Final Fantasy VI, etc.) que es mostra disposada a sacrificar el que sigui per vèncer aquest mal, que sempre es fa visible a través d'enemics, gairebé sempre dos. Perquè aquest és un altre element diferenciador, i és que els principals enemics de les trames solen repartir el pes de les seves tropelies mostrant-se de manera progressiva per donar més dramatisme a les històries.
No és estrany veure en un final Fantasy a un primer malvat que, amb el pas de les fases, acaba per deixar pas a un altre que tenia vincles amb alguns protagonistes i que per velles revenges acaba per transformar-se en la nèmesi dels personatges que controlem en el joc. Recordeu si no el cas de Kefka a Final Fantasy VI.
Combats per torns, l'essència perduda
Si alguna cosa ha definit a final Fantasy i gairebé per extensió molts dels jocs que Square Enix ha llançat al llarg de les dècades són els combats per torns. Un concepte molt japonès, que defineix pràcticament el que significa aquest gènere per als jugadors orientals i que al nostre país ha calat constantment des de l'explosió de les consoles a principis de la dècada dels 90.
final Fantasy és combat per torns, punts d'EXP i PH, aquests dos referents a què sempre mirem del nostre personatge quan toca veure-les amb un enemic formidable. I així va ser durant molt de temps, fins que fa pràcticament una dècada van començar a canviar les coses. va ser amb Final Fantasy XIII-2 y Lightning Returns Final Fantasy XIII quan va saltar la llebre i Square Enix va començar a fer el gir definitiu de deixar enrere la que va ser una de les senyes d'identitat. A partir d'aquí ja no hi havia torns, ni havíem d'esperar la jugada de l'enemic per continuar infligint mal amb els nostres cops mortals.
Evolució a una manera més oberta
Aquest canvi no va ser senzill perquè molts fans volien que allò que ells entenien que formava part de l'ADN d'un JRPG es mantingués talment, però la marea dels temps era massa poderosa i els japonesos no podien quedar-se ancorats en un recurs que va néixer, precisament, com una resposta a les limitacions tècniques de les primeres consoles. A partir d'aquests Final Fantasy XIII la saga ja ofereix escenaris més oberts, personatges que podem moure mentre colpegem i uns enemics que es fan més intel·ligents per avançar-se al que pensem fer.
És precisament amb Final Fantasy XV quan de debò ja es completa aquesta transformació, quan arriba el concepte de món obert una mica menys lineal del que havien estat els títols de la saga. El nostre grup de personatges surt a camp obert i es pot enfrontar (o deixar de fer-ho) amb qualsevol grup d'enemics que ens trobem.
Un gloriós univers musical
Sens dubte, una altra de les columnes vertebrals que recorren la saga final Fantasy i la defineixen per complet és la seva música, la ingent quantitat de suites y leitmotivs que venim escoltant, memoritzant i taral·lejant de cadascun dels jocs i que han anat adquirint amb els anys la categoria d'obres mestres.
El responsable d'aquest univers musical és ni més ni menys que Nobuo Uematsu, un compositor i músic que ha acompanyat la franquícia des dels seus inicis i fins a l'últim dels èxits de la saga, com és el Remake de Final Fantasy VII. Però no només a la franqucia de Square Enix li hem de gaudir del seu talent, ja que ho ha prestat a altres títols tan coneguts com Chrono Trigger, Blue Dragon, Front Mission, Super Smash Bros Brawl i molts més.
A continuació teniu tots els jocs de Final Fantasy que ha signat:
- final Fantasy (1987)
- Final Fantasy II (1988)
- Final Fantasy III (1990)
- Final Fantasy IV (1991)
- Final Fantasy V (1992)
- Final Fantasy VI (1994)
- Final Fantasy VII (1997)
- Final Fantasy VIII (1999)
- Final Fantasy IX (2000)
- Final Fantasy X (2001) | comparteix crèdits amb Masashi Hamauzu i Junya Nakano.
- Final Fantasy XI (2002) | comparteix crèdits com Naoshi Mizuta i Kumi Tanioka.
- Final Fantasy XII (2006)
- Final Fantasy XIV (2010)
- Remake final Fantasy VII (2020)
Si voleu escoltar més de la saga final Fantasy, Podeu fer-ho des d'aquí.
Els jocs (canònics) a través dels seus personatges
Cloud, Tidus, Noctis, Yuna, Yitan, Vann… segur que us sonen tots i formen part essencial d'aquest asimètric univers de final Fantasy. En tots els casos, parlem d'herois a qui toca enfrontar-se a enemics colossals en aventures que tenen escenaris i mons completament diferents. No té res a veure l'entorn (medieval) pel qual es mou Yitán a Final Fantasy IX amb aquest futur tecnològic ciberpunk de Cloud a Final Fantasy VII i que marca clarament la naturalesa de cada aventura.
Per regla general, tots els jocs tenen una mateixa estructura i recorren a personatges de tall molt concret. Al marge dels que copen els cartells protagonistes, hi ha aquells que els experts i estudiosos de la franquícia denominen com a Cid, que són els més adults, savis i experts i que exerceixen papers com enginyers i científics, mentre que els Biggs i Wedge (sí , efectivament, et sonen de Star Wars perquè els van prendre dels noms dels amics de Luke) apareixen de fons per sostenir la història acompanyant el cor de protagonistes destinats a canviar el món.
Us recordeu d'aquests personatges? Aquí us deixem els més recordats…
Guerrers de la llum (Final Fantasy)
Va ser el primer de tots i no té com a tal un protagonista principal ja que la responsabilitat recau en un grup complet, Els coneguts com Guerrers de la llum, que es componien de diverses classes de personatges, com eren el guerrer, el monjo, el lladre i els mags blancs, negres i vermells.
Firion (Final Fantasy II)
Cap del grup protagonista, viajarà amb Maria i Lleó per lluitar com a part de la Rebel·lió Rosa contra l'imperi Palamecia.
Luneth (Final Fantasy III)
Orfe del poble Ur, va ser criat per Nina i la llegenda Topapa i emprarà tot el seu poder per acabar amb el Núvol de la Foscor com a Cavaller Ceba.
Cecil (Final Fantasy IV)
Es tracta d'un Cavaller Fosc que acaba la seva aparició a Final Fantasy IV com un veritable paladí. És el capità de les Ales Roges de Baronia i durant la història del joc serà destituït, cosa que canviarà per complet el propòsit de la seva existència.
Bartz (Final Fantasy V)
És un jove que viatja al costat del seu xocobo Boko seguint els consells del seu pare, uns dels quatre Guerrers de l'Alba. Al joc coneixerà Lenna i Galuf després de l'impacte d'un meteorit que ho canviarà tot.
Terra (Final Fantasy VI)
Terra és el primer personatge a qui coneixerem a Final Fantasy VI per la qual cosa molts ho consideren l'autèntic protagonista dins d'una vida plena de problemes d'identitat i memòria que us portaran a no saber qui és realment. Per a molts, és la millor de les protagonistes femenines vistes als Final Fantasy.
Cloud (Final Fantasy VII)
És un dels personatges més coneguts i amb millor predicament entre la parròquia de fans, a qui ha ajudat molt el remake que hem gaudit darrerament a PS4 i PS5. Sens dubte, un dels més commovedors i que han connectat millor amb els jugadors de la franquícia de Square Enix.
Squall (Final Fantasy VIII)
Squall és un jove Seed solitari i amaga un passat fosc, encara que arribat el moment no dubtarà a convertir-se en la inspiració dels qui han de lluitar contra el mal que assola el món.
Yità (Final Fantasy IX)
Aquest és un dels personatges més recordats de la saga a PlayStation, amb un joc incommensurable. Aquest personatge és un lladronet, que treballa al Grup de Teatre Tantalus i que protagonitzarà una aventura màgica de les millors de la franquícia. També se'l coneix com Zidane als EUA i Jitan al Japó.
Tidus (Final Fantasy X)
aquest personatge viu marcat per la destrucció del seu poble a mans de Sinh, un monstre de dimensions èpiques, cosa que el portarà a viatjar fins a Spira on s'unirà a altres personatges icònics com Yuna, que us ajudaran a trobar el camí a casa.
Yuna (Final Fantasy X-2)
Yuna es transforma en un personatge clau a la saga on demostrarà que és una de les invocadores més poderoses que és capaç dutilitzar els anomenats Eones per lluitar contra el mal. El seu objectiu serà acabar amb Sihn i per això iniciarà un camí de redempció a la recerca de la pau.
Vaan (Final Fantasy XII)
Vaan és un orfe Rabanasta que vol veure destruït l'imperi Arcàdia després de provocar la mort del seu germà Reks. El seu desig més gran és convertir-se en pirata del cel per viatjar per tots els confins d'Ivalice encara que un dia, quan el seu intent de robar al Palau Reial surt força malament, es veurà enrolat en un complicat complot dins del mateix regne de Dalmasca.
Lightning (Final Fantasy XIII)
Va ser amb els Final Fantasy XIII que Lightning va entrar al santoral de la saga a través d'un personatge entestat a salvar la seva germana Serah, que s'ha vist immersa en una conspiració al Niu. Sens dubte, estem davant d'una de les millors guerreres lliurades a la protecció de la deessa Etro i protagonista dels tres títols d'aquesta minitrilogia que es completa amb Final Fantasy XIII-2 y Lightning Returns Final Fantasy XIII.
Serah (Final Fantasy XIII-2)
És la germana de la icònica Lightning que, durant el primer joc és simplement un personatge no jugable, i que canvia de rol en aquest segon lliurament. Està promesa amb Snow, a qui Lightning acusarà de no haver-la protegit com devia.
Noctis (Final Fantasy XV)
El seu nom complet és Noctis Lucis Caelum encara que durant el joc veurem que pràcticament es refereix a ell com a Noc, i és el príncep hereu de Lucis, un regne que té en poder seu una riquesa immensa gràcies al fet que posseeix la Santàlita, un cristall capaç de recuperar la força dels vells monarques. Tal com resen les llegendes, ell serà l'Entronat que salvarà el món de la foscor.
Clive (Final Fantasy XVI)
https://www.youtube.com/watch?v=EoYP_3E-bvM
Final Fantasy XVI ja està en camí i Square ha promès superar-se encara més. En aquesta ocasió tindrem de protagonista Clive, l'Arxiduc de Rosaria, un Shield que protegeix el seu germà Joshua, el conegut com a Dominant del Fènix. No sabem més, llevat que de nou un gran mal aguaitarà sobre el món de Valisthea. Veurem…
I les versions en línia què?
Com haureu pogut comprovar ens hem deixat fora dos jocs dins dels anomenats canònics, que són els que no formen part essencial d'aquesta branca offline i més argumental de la franquícia. Es tracta de Final Fantasy XI y Final Fantasy XIV, que van arribar al mercat com a títols eminentment en línia, és a dir, que només podíem gaudir connectats i lluitant colze a colze al costat d'altres jugadors.
Es tracta, sens dubte, dels dos més desconeguts perquè es van enfocar en un tipus de púbic, el dels MMORPG, molt més específic i fidel a aquest tipus d'apostes que la resta de llançaments on la història té un pes enorme i és pràcticament insubstituïble.
Aquests dos llançaments encara compten amb adeptes que els juguen de forma oficial, És el cas de Final Fantasu XIV, Mentre que amb Final Fantasy XI lus que vulguin reviure les seves velles batalles hauran de recórrer a la escena ia servidors dedicats. En tots els casos es tracta de final Fantasy originals, on nosaltres forgem el nostre propi heroi i formem part d'un món que s'inspira clarament en herois, escenaris i enemics de la franquícia principal.
Tots els jocs, pel·lícules i llibres
| Any | Joc | plataformes |
|---|---|---|
| 1987 | final Fantasy | NES - MSX2 (1989) - PSP (2007) - Android/iOS (2012) |
| 1988 | Final Fantasy II | NES - PSP (2007) - Android/iOS (2011) |
| 1990 | Final Fantasy III | NES - Nintendo DS (2006) - Android/iOS (2011) - PSP (2011) |
| 1991 | Final Fantasy IV | SNES - GBA (2005) - Nintendo DS (2007) - PSP (2011) - iOS (2012) - Android |
| 1992 | Final Fantasy V | SNES - PlayStation (1999) - GBA (2006) - Android/iOS (2013) |
| 1994 | Final Fantasy V: La Llegenda dels Cristalls | VHS |
| 1994 | Final Fantasy VI | SNES - PlayStation (1999) - GBA (2006) - Android/iOS |
| 1997 | Final Fantasy VII | PlayStation - PC - Android/iOS - Nintendo Switch |
| 1999 | Final Fantasy VIII | PlayStation - PC - Nintendo Switch |
| 2000 | Final Fantasy IX | PlayStation - Android/iOS |
| 2001 | Final Fantasy X | PS2 - PS3 - PC (2016) |
| 2002 | Final Fantasy XI Online | PS2 - PC - Xbox 360 (2006) |
| 2003 | Final Fantasy X-2 | PS2 - PS3 |
| 2004 | Before Crisi: Final Fantasy VII | Android / iOS |
| 2005 | Final Fantasy VII: Nens d'Advent | DVD - UMD |
| Dirge of Cerberus Lost Episode: Final Fantasy VII | Android / iOS | |
| Final Fantasy VII: Last Order | DVD - UMD | |
| En el camí cap a un somriure | Llibre | |
| The Maiden who Travels the Planet | Llibre | |
| 2006 | Final Fantasy XII | PS2 |
| Dirge of Cerberus: Final Fantasy VII | PS2 | |
| 2008 | Final Fantasy XII: Revenant Wings | Nintendo DS |
| Crisi Core: Final Fantasy VII | PSP | |
| 2009 | Final Fantasy XIII | PC - PS3 - Xbox 360 (2010) |
| Final Fantasy IV: Els anys després | WiiWare (2009) - PSP (2011) - Android/iOS (2011) | |
| Final Fantasy VII: Advent Children Complete | BD | |
| On the Way to a Smile Episode Denzel: Final Fantasy VII | BD | |
| Final Fantasy Fragments of Before | Llibre | |
| 2011 | Final Fantasy XIII-2 | PC - PS3 - XBox 360 |
| 2013 | Lightning Returns: Final Fantasy XIII | PC - PS3 - Xbox 360 |
| Final Fantasy XIV: un reialme renaixent | PC - PS3 - PS4 (2014) | |
| 2014 | Final Fantasy Fragments of After | Llibre |
| 2015 | Final Fantasy XIV: Heavensward | PC - PS3 - PS4 |
| 2016 | Final Fantasy XV | PC - PS4 - Xbox One |
| Brotherhood Final Fantasy XV | Minianime Online | |
| Kingsglaive Final Fantasy XV | DVD - BD - Descàrrega digital | |
| 2017 | Final Fantasy XIV: Stormblood | PC - PS4 |
| 2019 | Final Fantasy XIV: Shadow Bringers | PC - PS4 |
| TBA | Final Fantasy XVI | PC - PS5 |
Les vendes dels Final Fantasy més importants
| Nom de el joc | Unitats venudes |
|---|---|
| Final Fantasy I | 2.490.000 unitats |
| Final Fantasy II | 1.730.000 unitats |
| Final Fantasy III | 3.801.000 unitats |
| Final Fantasy IV | 4.453.112 unitats |
| Final Fantasy V | 3.072.000 unitats |
| Final Fantasy VI | 4.002.000 unitats |
| Final Fantasy VII | 16.080.000 unitats |
| Final Fantasy VIII | 8.864 unitats |
| Final Fantasy IX | 5.761.000 unitats |
| Final Fantasy X | 8.005.113 unitats |
| Final Fantasy X-2 | 7.003.000 unitats |
| Final Fantasy XI | 3.515.000 Unitats |
| Final Fantasy XII | 5.296.000 unitats |
| Final Fantasy XIII | 7.700.000 unitats |
| Final Fantasy XIII-2 | 3.555.550 unitats |
| Lightning Returns Final Fantasy XIII | 1.007.000 unitats |
| Final Fantasy XIV | 10.210.431 unitats |
| Final Fantasy XV | 8.100.000 unitats |
Crec que l'única cosa que tenen en comú tots els Final Fantasy o gairebé tots almenys, són els chocobos